És beneït el temple de sant Sebastià (1946)

Coincidint amb la festa del patró de Palma són beneïdes les obres de l'església parroquial de Sant Sebastià, de les quals s'havia bastit ja mitja nau major i la cripta. Sis anys abans, l'arquebisbe Miralles n'havia beneït la primera pedra. Els plànols i direcció de les obres foren a càrrec de l'arquitecte Gabriel Alomar Esteve, que en va voler fer un edifici historicista, d'inspiració medieval, amb elements neoromànics. És una bella combinació de l'estil arquivoltat, galeries interiors de finestres coronelles, sostres de disseny mudèjar, reminiscències visigòtiques que accentua una gran corona de metall sobre l'altar major i, per a més efecte evocatiu, pintures bizantines obra de Breno Felicio. No podia mancar a la capital mallorquina una església dedicada al seu patró, encara que ja hi tenia capelles i capelletes arreu de la ciutat i de Mallorca, per exemple la mínima capelleta de sant Sebastià en el carrer del mateix nom. I per què un sant milanès, orientalista, a Ciutat de Mallorca? Deixem que ho expliqui el nostre amic mossèn Alfred Miralles en un recent fulletó parroquial: «En el segle XVI, anys 1522-1523, la ciutat de Palma patí l'assot d'una gran pesta, i la devoció a Sant Sebastià es fa molt evident. És l'any 1523 quan casualment l'ardiaca de Rodes, Miquel Suriavischi, porta una part del braç de sant Sebastià, insigne relíquia que resta a la catedral de Palma. La devoció al sant màrtir va creixent en els anys posteriors. En el segle XVII, any 1643, els regidors proclamen sant Sebastià patró de la ciutat, i el papa Pius IX l'any 1868 confirma canònicament el patrocini de sant Sebastià sobre la ciutat de Palma. I el 13 d'abril del 1938 l'arquebisbe Josep Miralles creava la nova parròquia titular de sant Sebastià.» És una bella història vinguda de ben lluny. Com recordarem un ardiaca és una dignitat eclesiàstica amb autoritat sobre els preveres d'una diòcesi. Sembla que els vents l'havien duit de passada, en el seu viatge, a Mallorca. Procedia, doncs, de l'illa grega de Rodes, dins l'arxipèlag, prop de la costa SO d'Anatòlia. La seva capital, homònima, també dita Kastro, fou famosa en temps antics per la gegantina estàtua d'Apol·lo, feta de bronze, que tancava l'entrada del seu port, una de les set meravelles del món, i que caigué a causa d'un terratrèmol, i després, pel llarg setge que va sostenir el 1521 contra Solimà II. Tornant al tema sembla que sant Sebastià, que morí màrtir a Roma el 288, no nasqué a Milà sinó a Narbona, a l'Aude, França, pàtria també de Varró i dels emperadors romans Car, Carí i Numerià. Era en aquell temps la capital de la província Narbonensis, nom que donaren els romans a una part de la Gàl·lia Meridional i que conqueriren el 125 abans de Crist. Han estat molts els artistes i pintors que s'han inspirat en la figura de sant Sebastià per fer famoses composicions, però tal volta la pintura més celebrada del sant sigui el quadre de Mantegna (1431-1506) El martiri de sant Sebastià, conservat en el Museu del Louvre.