Commoció a les Pitïuses per la mort del «canonge arxiver» Joan Marí Cardona

Institucions i particulars coincidiren a lloar la talla humana de l'historiador

PEP TUR.Eivissa20/01/01 0:00

Les Pitiüses es vestiren despús-ahir de dol amb la mort de l'historiador i «canonge arxiver» Joan Marí Cardona, un home que va dedicar gran part de la seva vida a l'estudi i a la recerca de les més variades tortuositats de la història d'aquest racó de la Mediterrània. A les 22.15 hores, a l'hospital residència Reina Sofia "del qual va ser director", va morir una persona que va estimar apassionadament la terra que el va veure néixer.

El seu llegat ens queda en forma d'una gran quantitat de volums i d'articles que, actualment i amb vista al futur, són una referència ineludible per conèixer les Pitiüses. El febrer del 2000, el Govern balear va reconèixer la seva vàlua atorgant-li la Medalla d'Or de la Comunitat, el més alt guardó que concedeix el Govern autonòmic, una medalla que va recollir l'1 de març d'aquell mateix any. En aquell moment, Marí Cardona va agrair l'homenatge, però va recordar que encara eren molts els projectes que se li acumulaven a la seva taula d'estudi.

Però la Medalla d'Or balear no és l'únic reconeixement que va rebre en la seva vida. S'hi ha d'afegir la Medalla d'Or del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya en l'època en què estava al capdavant de l'Institut d'Estudis Eivissencs.

Nascut a Sant Rafel, Joan Marí Cardona va cursar estudis al Seminari, que va continuar posteriorment a València i a Salamanca. Va ser el bisbe Joan Cardona Riera qui el va nomenar capellà de la parròquia de Sant Carles. Després, el mateix bisbe li va atorgar el càrrec de canonge. En morir Isidor Macabich, Marí Cardona va ocupar la seva plaça com a «canonge arxiver».

La presidenta del Consell Insular d'Eivissa, Pilar Costa, posà de manifest que la mort de Marí Cardona suposa «una gran pèrdua», tot i que recordà que amb la seva feina «transmeté tots els seus coneixements a tota una generació de joves». «L'hem de recordar com una de les persones que més han fet per la nostra cultura, la nostra terra i perquè tots les estimem», va remarcar.

«Era, i és, un referent per a tots aquells que es dediquen a la història», va assenyalar la consellera de Cultura del Consell, Fanny Tur, que en va destacar «la passió amb la qual contestava qualsevol pregunta sobre la història d'Eivissa, i el seu coneixement de totes les anècdotes que s'hi relacionaven». «Coneixia els fets des de les fonts originals, des dels documents, molts dels quals no s'han perdut gràcies a ell», va concloure.