Els pollencins planten el Pi de Ternelles

La jornada començà amb Beneïdes. Després, i com mana el costum, s'encetà la pujada fins a Ternelles des de l'Almoina, en la qual va participar una gentada, sobretot tenint en compte que el temps hi acompanyava per fer festa. Al migdia va arribar l'hora d'agafar forces per l'esforç que suposava baixar fins a la plaça. Res millor que menjar un pa amb oli amb les arengades. No hi faltaren tampoc botifarrons i sobrassades.

Per regar tota la menjua no hi mancà un poc de vi, però fou el mesclat el que rajà de forma abundant i més durant tot el dia. Després de la menjada, el pi fou carregat damunt el carro que serviria per maniobrar un tronc tan llarg com el d'enguany, que feia 22 metres. L'expedició entrà al poble passades les 16.30 i començà la dura tasca de travessar carrerons i salvar els emprenyosos caps de cantó. Malgrat que tanta gent s'aferràs al carro, semblava ben bé que el motor humà que l'empenyia funcionàs com una màquina ben engreixada.

Quan les forces ja anaven ben justes, s'arribà a la plaça Vella, destí final del tronc, que va ser aixecat passades les nou del vespre. Al final del recorregut, el pi s'hagué de tallar perquè era massa llarg i no podia girar per un carreró. Després els més agosarats intentaren escalar l'arbre per arribar al gall de la punta i aconseguir el premi de 25.000 pessetes.