Miquel Ferrà i Martorell16/01/01 0:00
TW
0

Tal dia com avui neix a la possessió de sa Carbona, propietat d'Antoni Dameto, Sebastià Gili Vives, fundador de la Congregació de les Germanes de l'Empar i fidel i actiu administrador de les fundacions benèfiques de Mallorca, l'Hospital General, la Misericòrdia i la Inclusa. És fill de pagesos artanencs, Miquel Gili Lliteres, que passats els anys comprarà amb els seus estalvis la finqueta anomenada es Garrovers, i d'Antònia Vives Artigues, és a dir, humil nissaga, illenca pels quatre costats. El batiaren a l'església parroquial de Son Servera i en la partida de naixement hi poden ser llegits aquests mots: «Als setze dies del mes de gener, any mil vuit-cents onze, Jo el sotassignant vicari de Son Servera, amb expressa llicència del senyor vicari Perpetu de la Vila d'Artà, vaig batiar en l'esmentada església un nen nascut en la parròquia d'Artà, fill legítim de Miquel Gili, fill de Miquel i Joana Lliteres, matrimoni, i d'Antònia Vives, esposa, filla de Sebastià i d'Isabel Artigues, matrimoni, ambdós de Son Servera. Fou el seu nom Sebastià, el qual nasqué a les dues de la nit del mateix dia. Foren els seus padrins Jaume Vives i Maria Aina Gili, als quals vaig advertir del parentesc espiritual i l'obligació contreta. En fe de la qual cosa, sign. Dr. Josep Far, prevere i vicari de Son Servera».

Un de tants documents. Un de tants infants que havien rebut el sagrament baptismal. Una de tantes criatures nascudes en la ruralia, la capa més humil del poble, en aquell temps assetjada per la fam, les epidèmies, les malalties, les forçades lleves militars i altres dissorts que no sempre deixaven que suràs molts anys un menor.

Però ningú no sospitava que aquell Sebastianet arribaria molt lluny en les seves ambicions, no econòmiques, sinó socials, o com diu un dels seus biògrafs, «la lleialtat amb Déu al servei dels homes». I el nen esdevingué un home de seny i coratge, santedat pràctica, qualitats no gens fàcils en un món com aquell, dinové, on les guerres i les revoltes, tot i sent romàntiques o idealistes, no eren menys espantoses. Al mateix temps, una societat amb un petit nombre de persones benestants, enarborant la bandera del caciquisme, que solien posar entrebancs a tots aquells que com Gili Vives abordaven una decidida tasca en favor dels més desheretats.

Forma part Gili Vives d'una galeria de sants populars que compartiren la mateixa curolla des d'una meritosa òptica d'enginy i creativitat. Pens en Vicenç de Paül, Joan Baptista de La Salle, Teresa de Calcuta, Daniel Comboni o aquell sacerdot francès, Roger Riou, que va fer més habitable amb hospitals, habitatges i hospicis l'illa Tortuga, la colònia dels lleprosos. Sebastià Gil i Vives és un dels pares de la beneficència mallorquina i amb aquesta visió entrà per a sempre dins la nostra història.