Any 1492. Primer viatge de Cristòfol Colom a les Índies. El 12
d'octubre es troba terra i es nomena aquest primer enclau Sant
Salvador. Denominació que en ser escrita sobre el primer mapa es fa
en català. El mateix nom seria atorgat posteriorment a un riu i a
un port de l'actual Cuba.
Any 1493. Abans del segon viatge els reis catòlics, Isabel de
Castella i Ferran d'Aragó atorguen a Colom el seu escut en el qual
l'igualen en honors i privilegis als nobles i reis. A aquest escut
suposadament indiquen la procecència del navegant dibuixant-hi cinc
Illes, igual al nombre d'illes de les Balears.
Aquest aspecte es destaca també pel fet que la legislació de la
corona de Castella i Aragó impedia concedir honors i privilegis,
així com títols de governació, a estrangers. Any 1498. Tercer
viatge de l'almirall. Vora la costa de Veneçuela atorga a una illa
el nom de Margalida.
Denominació que en un mapa de Juan de la Cosa del 1500, basat en
el quadern de viatge de Colom, apareix escrita en català seguint la
variant dialectal mallorquina. A aquestes tres curioses
coincidències s'afegeix també que mai no s'ha provat la parla
italianogenovesa de Colom.
En tota la seva correspondència amb els seus germans, Diego i
Bartomeu, mai no hi surt una paraula en italià. Tota ella està
escrita en castellà. Un castellà en què s'hi solen introduir termes
en català, com ara la paraula «cans», gossos.
Aquestes proves, donades a conèixer per l'associació cultural
Cristobal Colón, segons el seu secretari general a les Illes,
Gabriel Verd, atorguen nova força a la teoria mai no provada que
Colom era fill del príncep Carles de Viana, que va estar confinat
durant un temps en el castell de Santueri, i de la mallorquina
Margalida Colom, una jove de la finca l'Alqueria Roja de
Felanitx.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.