Joan Bennàssar canvia el pinzell i el llenç per l'escultura de bronze i pedra

L'artista presentarà a la fira Arco els seus treballs escultòrics dels darrers mesos

A.P.Palma13/01/01 0:00

El pintor Joan Bennàssar es troba en un moment de gran esplendor creativa. Després d'una llarga trajectòria artística, continua cercant nous camins d'expressió, camins que en l'actualitat l'han dut fins a l'escultura. Bennàssar s'ha dedicat els darrers mesos a treballar aquesta disciplina. El resultat són un gran nombre d'obres, algunes de les quals es podran veure a la fira d'Arco, de Madrid. «Des de maig no he pintat cap tela, només alguns dibuixos. Dedic gairebé tots els meus esforços a l'escultura», explica.

«Fa temps que necessit explicar històries i aquestes les explic a través d'un cos, d'un rostre. Fins ara ho he fet amb la pintura, però l'escultura també és perfecta», diu l'artista. Que afegeix: «A diferència de la pintura, amb l'escultura no hi ha gens fictici, tot és molt real. L'escultura té el component tàctil que em dóna unes aparences de realitat molt superiors al del quadre».

Joan Bennàssar no vol relacionar massa l'escultura amb la seva obra pictòrica. «No són una continuació dels meus quadres», manifesta. Malgrat això, els trets comuns són molts. I un d'ells és, per sobre de tots, la mediterraneitat. Com passa amb la pintura, els personatges als qual dóna forma ens remeten a les deesses gregues, a l'arquitectura dels nostres pobles, al mar, a les efígies egípcies...

També ambdues disciplines tenen en comú que molts dels éssers que crea en ciment, pedra o bronze semblen extrets dels seus quadres. Rostres serens, reflexius, tancats en si mateixos i en harmonia amb la naturalesa. Quan es demana a Bennàssar que defineixi la seva escultura només utilitza dues paraules: «Molt humana». Després afegeix que la seva obra escultòrica està molt marcada per una exposició sobre les restes de Pompeia que va veure a Londres el 1970.