El pintor Joan Bennàssar es troba en un moment de gran esplendor
creativa. Després d'una llarga trajectòria artística, continua
cercant nous camins d'expressió, camins que en l'actualitat l'han
dut fins a l'escultura. Bennàssar s'ha dedicat els darrers mesos a
treballar aquesta disciplina. El resultat són un gran nombre
d'obres, algunes de les quals es podran veure a la fira d'Arco, de
Madrid. «Des de maig no he pintat cap tela, només alguns dibuixos.
Dedic gairebé tots els meus esforços a l'escultura», explica.
«Fa temps que necessit explicar històries i aquestes les explic
a través d'un cos, d'un rostre. Fins ara ho he fet amb la pintura,
però l'escultura també és perfecta», diu l'artista. Que afegeix: «A
diferència de la pintura, amb l'escultura no hi ha gens fictici,
tot és molt real. L'escultura té el component tàctil que em dóna
unes aparences de realitat molt superiors al del quadre».
Joan Bennàssar no vol relacionar massa l'escultura amb la seva
obra pictòrica. «No són una continuació dels meus quadres»,
manifesta. Malgrat això, els trets comuns són molts. I un d'ells
és, per sobre de tots, la mediterraneitat. Com passa amb la
pintura, els personatges als qual dóna forma ens remeten a les
deesses gregues, a l'arquitectura dels nostres pobles, al mar, a
les efígies egípcies...
També ambdues disciplines tenen en comú que molts dels éssers
que crea en ciment, pedra o bronze semblen extrets dels seus
quadres. Rostres serens, reflexius, tancats en si mateixos i en
harmonia amb la naturalesa. Quan es demana a Bennàssar que
defineixi la seva escultura només utilitza dues paraules: «Molt
humana». Després afegeix que la seva obra escultòrica està molt
marcada per una exposició sobre les restes de Pompeia que va veure
a Londres el 1970.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.