Això s'ha de celebrar

Taula amb menjars diversos a un restaurant d'Alexandria.

13/01/01 0:00

La taula està parada i els menjars "colors, olors i sabors" han començat a omplir tot el redol possible. És com un llibre, cada taula; el lloc on hi pareix el país i la seva gent, la seva història i el seu paisatge. Tot això ara surt a rotlle per tal de pegar una ullada sobre un panorama de paraules i imatges de la Mediterrània. I de més lluny, si cal. Sense manies. El dibuix o la instantània final la dóna el conjunt de tots els colors. Com els bells mosaics que abellien els trespols de les cases antigues i que encara és possible admirar a alguns museus situats prop de la mar, quasi sempre.

Viatjar, ni que sigui a través de la lectura o de les imatges impreses, dóna molta riquesa. Sempre hi ha llocs nous a visitar o, potser encara millor, a re-visitar. La memòria que ens queda del que hem conegut és com una instantània viva, que creix i es modifica a mesura que hi afegim coses. Rectificant errades, omplint buits. Avui fa dues-centes setmanes ens anem trobant per dibuixar una mena de mosaic que ha de reflectir plaers i mirades, històries i paisatges. Tot. És per això, que la taula està a punt de congregar la gent. Per a tothom que llegeix, mira, recorda, somnia, enyora, descobreix, tasta, i un llarguíssim etcètera, amb les setmanals instantànies d'aquesta agraïda darrera pàgina del Diari de Balears. Algú saluda i fa saber que ho segueix. Gràcies! Bé, el restaurant està situat a Alexandria "on, si no?", quasi sobre la mar. A uns centenars de metres es troba el lloc on s'hi alçava l'antic far, guia de mariners i enveja de tothom; i, tirant dret per sobre l'aigua plena de barques "ara pesquen, ara només naveguen", la nova biblioteca. Com un altre far. Així estan les coses: una taula prop de la Mediterrània per a la sortida marcada amb un 200. Una cosa com aquesta s'ha de celebrar, no?