Miquel Ferrà i Martorell13/01/01 0:00
TW
0

Walter Scott, el gran novel·lista britànic, nasqué a Edimburg el 1771 i moriria en el castell d'Abbotsford el 1832. Son pare era procurador i descendia dels famosos Scott de Harden, el clan escocès que havia fet la guerra als anglesos. Walter estudià la carrera de Dret i després d'exercir com a advocat durant quatre anys, es decidí per la literatura. Va tenir molt èxit, tant amb la seva obra poètica com amb les seves novel·les, la majoria de tall històric.

Ivanhoe, per exemple, fou molt ben celebrada per la crítica el 1820. I també El pirata, del 1822. O Quintin Duward, l' any següent, obres que mai no han deixat de llegir-se ni de publicar-se i de les quals la cinematografia n'ha fet tema preferent.

Però a Walter Scott, un mal dia, la sort se li posà d'esquena.
Es va fer editor, amb els seus socis James i John Ballantyne. Primer es dedicaren a editar els llibres del poeta i novel·lista i l'èxit de vendes estava assegurat. S'embutxacà molts doblers. Però en publicar obres d'altres autors el negoci esdevingué més que dolent. L'editorial va fer fallida amb un deute de centenars de milers de lliures esterlines. Walter Scott, que havia viscut fins aleshores confortablement a la seva propietat d'Abbotsford, aquell desastre econòmic era la seva vergonya i deshonra familiar. Tanmateix, els seus socis varen fer gestions amb els creditors amb la intenció de pagar el deute amb una considerable rebaixa. Després de molt estira i amolla, uns i altres, s'hi posaren d'acord. No així Scott, que estava entossudit a pagar integrament cada lliura, una damunt l'altra, doncs ho veia com un cas i un problema d'honor.

Es va comprometre a abonar les quantitats totals poc a poc, a terminis, deixant-li que guanyàs amb la ploma els doblers necessaris. La seva part de deute ascendia a cent disset mil lliures esterlines, la qual cosa suposava una autèntica fortuna. Com diu un crític, va forçar al màxim la seva màquina de creació literària, una veritable temeritat. Fruit d'aquells anys d'angoixa són les seves novel·les Woodstock, Els contes de l'avi, El Comte Robert de París, El castell perillós etc. i aquella feinada no va trigar molt a provocar-li desequilibris nerviosos i una greu malaltia. Des del 1826, l'any que quebrà el negoci fins el 1932, en morir, Walter Scott havia pagat en números rodons setanta mil lliures esterlines. Però la resta de la quantitat deguda no fou perdonada pels creditors i els seus hereus, mitjançant drets d'autor, seguiren pagant fins al darrer cèntim.

Però el geni va perdre la vida en aquell desafiament moral quan tenia just seixanta anys. Ens deixà el seu univers de guerrers, amants, prínceps, monjos, mercaders... Tot el romanticisme abeurat en els decorats de l'Edat Mitjana, quasi totes ambientades a la seva Escòcia... Una enorme producció literària que ha fet somniar aventures a moltes generacions.