Onofre Pons, metge oncòleg i director d'assistència sanitària de
Serbasa, ha dedicat la major part del seu temps lliure dels tres
darrers anys a recopilar històries i anècdotes de «metges vells».
El resultat d'aquesta feina és Rondalles de metges vells, un volum
que es presentarà demà, a les 19.00 hores al Museu d'Art
Contemporani de sa Pobla, acompanyat pel so de les xeremies del
també metge Gustavo Catalán.
"D'on sorgí la idea de recopilar i contar aquestes
històries?
"La veritat és que fa ja molt de temps que tenia ganes de fer una
cosa així. Abans de començar a estudiar medicina, Tòfol Siquier,
que era metge, em contava històries meravelloses sobre la seva
professió i va ser a partir d'aquí que vaig començar a pensar que
seria necessari que algú recollís aquestes històries.
"Però les que presentau ara no són inèdites,
veritat?
"No, les que apareixen en aquest llibre ja havien estat publicades
anteriorment a Sa Plaça, una revista del meu poble, sa Pobla, que
en publicava un capítol cada més.
"En què consisteixen exactament aquestes «Rondalles de metges
vells»?
"Són històries que m'han contat alguns metges de poble, metges
vells i amb molta experiència i també metges amb molt renom,
figures com les del metge Cabanelles, el doctor Jordà, el metge
Duet o el metge Llompart entre molts altres. També hi ha algunes
anècdotes que m'han succeït a mi en els meus anys de professió i
altres que he sentit contar, fins i tot n'hi ha de contades pels
pacients mateixos.
"En quin sentit utilitzau vós el terme «vells» en el títol
del recull?
"No és un terme despectiu ni molt manco, tot el contrari. Alguns
m'han criticat pel fet de qualificar aquests metges de «vells»,
però per mi aquesta paraula té un sentit de respecte i d'estima que
altres termes similars o equivalents no tenen.
"A banda de donar a conèixer aquestes històries té cap altra
intenció el vostre llibre?
"Sí, el que jo vull és fer un petit homenatge, dins les meves
possibilitats, a tots aquells metges que feien feina en un temps en
què no hi havia tots els avanços d'ara. Uns homes que demostraren
un gran amor per la seva feina i orgull de professió. Aquest no és
el meu llibre, en realitat és de tots ells. Per això he decidit
donar els beneficis que s'obtenguin de la venda a una organització
no governamental relacionada amb la meva professió, Metges Sense
Fronteres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.