Un col·legi de senyoretes (1935)

Miquel Ferrà i Martorell10/01/01 0:00

Existia, segons conta la historiadora Antonina Rodrigo en la seva biografia del doctor Trueta, a començaments d'aquell any, un col·legi internacional per a senyoretes a Cas Català. Un col·legi clàssic, modern, seglar, amb moltes alumnes estrangeres i altres de bona casa espanyoles. En esclatar la guerra civil, mestres i deixebles foren obligats a evacuar l'edifici. La raó era que aquest es trobava dins la zona de la badia més propera als dipòsits de benzina requisats per l'exèrcit, motiu pel qual es preveia que seria molt castigada pels bombardejaments aeris. La direcció del centre decidí d'embarcar-se amb les nines i anar a Marsella, amb la idea d'instal·lar-hi el col·legi. No trobaren cap lloc adient i decebudes cercaren més enllà, cap a la «riviera». Havent entrat a Itàlia, prop de la frontera, descobriren la ciutat de Bordighera i els agradà força. Allà, a la vil·la La Loggia, una sumptuosa mansió amb bells enteixinats i que havia estat residència d'uns aristòcrates anglesos hi muntaren les aules i cambres del pensionat. Ocupava el cim d'un pujol, dominant una bella i amplíssima vista de la mar. Tanmateix sembla que aquell col·legi «balear» fora de les Illes no duraria gaire.

Quan els hitlerians envaïren Txecoslovàquia, el setembre de 1938, i hom parlava del començament de la Segona Guerra Mundial, d'un moment a l'altre, moltes d'aquelles nines foren reclamades pels seus familiars. Entre aquelles alumnes hi havia dues filles del doctor Trueta, metge català famós que realizaria una tasca mèdica incansable amb valuoses aportacions a l'ortopèdia, contribucions a la cirurgia de guerra, estudis sobre la circulació renal... Salvà milers de vides tot aplicant els seus mètodes i molts ferits i traumatitzats de la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial li varen deure la vida. Aquelles al·lotes eren Meli i Montse. La historiadora Rodrigo conta com va ser aquella anada de les nines a Bordighera: «L'aventura començà per a les filles de Trueta el capvespre del tres de novembre de 1936. Amèlia, la seva dona, i les seves tres filles, Meli, Montse i Tula, de 12, 4 i 2 anys respectivament i la seva neboda Carmona, de 12, esperaren en el port de Barcelona que fos de nit per tal que una barqueta amb rems, sense llum, les portàs abord de la nau de guerra anglesa Repulse, a punt de salpar amb rumb a Marsella. Meli i Carmona ens han parlat de la travessia, durant la qual s'hagueren d'enfrontar amb una furiosa tempesta. Encara avui recorden la impressió de por que tingueren en pujar a aquell vaixell que es veia obligat a dur els llums apagats per tal de no ser blanc de l'aviació enemiga, i els mariners, que les donaven ordres en anglès, llengua que elles no entenien, per tal que anassin a jeure en uns matalassos que hi havia sobre el solatge de la bodega de l'embarcació, on tot estava amarat d'una olor pestilent».