Els patrons de moviment estel·lar i la composició de la Via
Làctia estudiats per científics de la Universitat Johns Hopkins
(EUA) indiquen la presència de restes d'una galàxia més petita
consumida per la Via Làctia fa centenars de milions d'anys. Els
autors de l'estudi sospiten que es tracta del darrer «aliment»
significatiu de la Via Làctia.
Les dades aconseguides per aquesta investigació podrien tenir
conseqüències de llarg termini sobre les teories dels orígens de la
galàxia i d'altres estructures a gran escala. «La Via Làctia és una
gran galàxia i pensam que es formà mitjançant el sorgiment d'una
sèrie de galàxies més petites», afirmà la professora Rosemary Wyse.
«Allò que no està clar encara és el que sorgí realment i quan, la
qual cosa és important per formar teories sobre com evolucionen les
galàxies», afegí.
Wyse i el seus col·laboradors estudiaran la composició, la
distància i el moviment de 10.000 estrelles semblants al Sol, i
concentraran la major part de les seves observacions en estrelles
que es troben a les regions externes a la galàxia, lluny del disc
prim, que és el tret principal de la Via Làctia. «La Via Làctia és
una galàxia de disc, conté un disc de gas i estrelles que es mouen
en òrbites circulars al voltant del centre de la galàxia i totes
les estrelles es mouen a la vegada, però existeix també un
component anomenat disc gruixat, perquè s'infla a una altura major
que la resta del disc», explicaren els investigadors. Aquest
efecte, segons l'estudi, és amb molta probabilitat el resultat de
l'entrada d'una galàxia de satèl·lits massiva a la Via Làctia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.