Els reis vists per «L'Ignorància» (1880)

El secret de l'èxit d'aquesta publicació, seguia dient el filòleg il·lustre, «representava una combinació feliç del seny més respectable amb l'humorisme més autèntic, ple de bonhomia i expressat amb un llenguatge planer i vivaç, igualment allunyat del culteranisme i de la grosseria...».

«Veureu que el rei Gaspar i el rei Baltasar i el rei Melcion, per no perdre es bon costum, se'n venien dilluns passat, tira tira, cap a Ciutat, amb sos seus criats darrera darrera, qui menaven una teringa de camells i ases carregats amb sos regals que cada any duen els Reis a tots els que tenen per costum posar sa sabata en es balcó. Sinó que enguany, més generosos que mai, duen regals fins i tot a molta gent que no l'hi posa. A encesa de fanals entraven dins Ciutat; però tan amagat i fent tan poca fressa, que amb tot i tants com eren, i amb tantes bísties com menaven, no los afinares es punxes, per demanar-los duien res de 'pago'. Això no té res de particular. Arribats a sa posada, feien un poc de temps, esperant que es serenos estassen adormits, per ells tres començar la volta; quan el Rei moro, que per entretenir-se una mica, bé i honestament sense fer mal a ningú, havia agafat es Diari de Palma i el llegia, cop en sec s'aixecà dret, li agafà un tremolor per tot el cos, pegà un gran crit, i romangué blanc com sa paret. I això que era el rei moro! Ara, figurau-vos quin susto havia de dur. Ets altres dos el se miraren esglaiats, i obrint uns ulls com a salers, li demanaren que tenia. Per tota resposta, los allargà es Diari, senyalant-los amb so dit un pàragraf estampat en lletres grosses. Era es 'parte' telegràfic que donava compte de com mentres an el Rei nostro li havien pegat dos tirs es dia abans.

"Germanets", digué el rei Gaspar, que era el més vell, "Ja ho veis! Això no m'agrada un pèl: la mar va bruta, i ni dins Mallorca, ni dins tota Espanya, tenim hora segura. Som de parer que toquem es corn ara mateix; però ja que tenim tots aquests viatges de regals, per tornar-mos-ne de buit i fer més via, es criats amb quatre gambades que los vagen a repartir; i noltros mentrestant prendrem avantatge, i ja los esperarem a fora porta...».

Alfons XII havia sofert, efectivament, un atemptat, encara que en sortí sa i estalvi. El conte humorístic està signat per Goriet, una ploma pseudònima d'aquella entranyable redacció: «També a noltros mos arribaren ets esquitxos: en es balconet de sa nostra redacció hi trobàrem una pilota, un cavall de cartó, un sabre de llauna i altres juguetes, que maleït per lo que mos serveixen...».