Rere la petjada de Jules Verne a les Balears

La narració considerada atípica dins de la vasta creativitat de Verne presenta un argument singular i sobresurt per la seva exactitud en les narracions de la Pitiüsa, demostrant un coneixement previ profund de la geografia balear. Aspecte, aquest darrer, que derivà en l'inici de tota una investigació centrada en la relació de l'escriptor francès amb les Illes. El fotògraf Oscar Pipkin, impulsor de l'edició del llibre i que a la vegada l'il·lustra amb imatges de gran bellesa de Formentera, destacà que «la publicació del volum és sols una de les fites que s'han aconseguit o derivat de la investigació».

Tot i que a hores d'ara no s'ha pogut obtenir l'evidència clara que Verne conegués físicament les Illes, són significatius els elements que a la seva memòria s'hi han dedicat, així com innombrables els episodis de la seva vida que guarden relació amb l'Arxipèlag. Contemporani de l'arxiduc Lluís Salvador, aquest li féu arribar les obres íntegres del Die Balearen, l'astrònom Francesc Aragó, que és citat al volum, era amic de Verne i amb l'escriptora George Sand compartia editor.

A la Mola de Formentera hi ha un monòlit dedicat a la seva memòria, a Palma es posà el seu nom a un carrer i al llibre de visites de les coves d'Artà hi apareix una signatura com a Jules Verne, encara que sembla que és falsa. Verne no tan sols parlà de les Illes a aquest volum. Pipkin posà en relleu que «a Clovis Dardentor els viatgers d'un vaixell realitzen una escala a Palma i recorren els carrers de la ciutat, es visita Bellver i alguns pobles com ara Binissalem, Sóller, Pollença... totes elles són visites molt detallades i amb gran exactitud a la narració...».