El Nadal du a taula les receptes de les àvies

Durant aquestes festes nadalenques s'uneixen sobre i al voltant de la taula molts valors familiars i tradicionals. Un punt de trobada important d'aquests són les receptes de cuina. Uns plats que en la majoria estan cuinats per les padrines o de la mateixa manera que ho feien elles. Per aquest motiu es treuen a taula les cassoles «que no són tan espectaculars com les safates de plata» però que tenen una peculiar història i ens ajuden a saber «d'on venim i qui som» apuntà Azanza.

Receptes que l'Escola d'Hostaleria cerca, troba i emmagatzema gràcies a un treball elaborat de recerca. Amb algunes d'aquestes, el departament de cuina preparà un menú que consisteix en una sopa de Nadal, «molt, molt antiga», Cuixa de pollastre Jaume I i uns mantegades mallorquines. El primer d'aquests plats, un brou amb un embotit de fabricació pròpia, és fruit d'un viatge per la gastronomia que dugué Juan Carlos Azanza fins a la cuina d'una padrina de Deià, que el convertí en ajudant, i li «descobrí un món increïble, mai no imaginat» esmentà. El segon, el pollastre farcit, no té ingredients molt grandiloqüents però sí que necessita «temps i molt d'afecte».

Uns factors que han fet que aquests plats es perdin. «Són molt laboriosos» apuntà el cuiner en cap, Azanza. A més a més, «com la presentació i la vista tenen un pes important i aquests es tallaven en porcions no molt elegants, quasi que s'arrancava la carn i s'agafava per altra banda el farcit, ha influït en la seva pèrdua». «Molts restaurants han optat per no oferir-los» explicà el cuiner i docent.

Però «la cuina no és com anar a la lluna, és il·lusió, ganes i afecte» i semblar que no es perdrà perquè està de moda fer la cuina el cap de setmana. En aquest sentit treballa d'Escola que és de l'opinió que «s'han de treure del calaix tots aquests records de la cultura gastronòmica sense renunciar a la investigació i les noves tendències».