El vapor Quaker City, en retornar dels ports de la Mediterrània
oriental, reposta el seu dipòsit de carbó a Gibraltar, abans de fer
la travessia de l'Atlàntic, rumb a Nova York. Aquesta operació no
és cosa fàcil sinó llarga i feixuga. Així doncs, els passatgers han
de passar una setmana a la «roca». El grup de turistes manifesta
aleshores el seu avorriment. Ja en el viatge d'anada havien tingut
temps sobrat de recórrer la plaça forta britànica, els carrerons de
la ciutat i els voltants del penyal. I per altra banda, tenien prop
de les seves mans, el país andalús. Tanmateix, a causa d'haver anat
per ports declarats bruts, no direm quins, els turistes estaven
obligats a observar una rigorosa quarantena.
Però alguns d'ells trobaren la manera de passar el control
sanitari clandestinament, tot seguint la ruta dels contrabandistes.
I així ho feren per tal d'entrar en territori espanyol. Al cap de
la colla hi anava un famós escriptor, Mark Twain (1835-1910), que
després de llogar cavalls i carruatges visitaren Còrdova, Sevilla i
Cadis. Ja havien quedat d'acord amb el capità del vaixell que els
recolliria en el port d'aquesta darrera ciutat. Sembla que s'ho
passaren ben entretingut, amb moltes anècdotes divertides i alguns
moments de risc i perill. Mark no dubtaria, anys després, el 1905
d'escriure una novel·la d'ambient espanyol, inspirada en aquell
breu viatge de set dies, i que du per títol Història d'un cavall.
És, per altra banda, ben curiós, que des de llavors les simpaties
de l'escriptor nord-americà envers de tot tema hispànic es
multiplicaren. Tant és així, que anys després, el 1898, en ocasió
de la guerra hispanoamericana, va fer unes declaracions, ell que
era tan patriota, a favor d'Espanya. Digué: «Ens hem ficat on no hi
teníem res a fer i no ens assistia, per a fer-ho, cap dret; ens hem
ficat en els assumptes interns i de família d'una nació germana;
estam atropellant els seus drets sagrats...i tot això ho feim amb
l'excusa d'un fals humanitarisme. Sí. Ho feim per tal de prendre
possessió de Cuba, perquè la renúncia formal i terminant que conté
l'ultimàtum del nostre govern a tota annexió és una pura mentida
que es transparenta fàcilment...»
No anava gaire errat Mark Twain. Era sincer en la seva actitud
antiimperialista. Ara fa cent anys, el desembre del 1900, és a dir,
deu anys de la seva mort, feia una de les seves característiques
bromes. El segle XIX feia entrega de la Humanitat al segle XX i
aleshores posava en la seva boca aquest discurs: «Aquí et faig
donació del majestuós imperi de la Cristiandat, en el moment que
retorna brut, tacat, deshonrat, de les seves expedicions de
pirateria a Kiao-Xow (Alemanya), Manxúria (Rússia), Sudàfrica
(Anglaterra) i Filipines (Estats Units), amb l'ànima farcida de
dolentia, les butxaques plenes de doblers mal guanyats, i la boca
curulla d'hipocresies religioses. Dóna-li sabó i una tavallola però
amaga-li el mirall...»
Una enginyosa crítica sobre els grans robatoris polítics que
s'amaguen rere un bord patriotisme.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.