El cantautor granadí Carlos Cano morí la matinada d'ahir als 54
anys d'una aturada cardíaca provocada per un nou trencament
d'aorta. El cantautor, que va ingressar a l'hospital el 28 de
novembre a causa d'un primer trencament d'aorta, va patir un quadre
de mort sobtada a les 5.30 hores, quan ja havia salvat les majors
complicacions i quan els metges havien anunciat que avui podria
sortir de l'UCI.
El maig de 1995 ja havia patit una dissecció de l'aorta de la
qual es recuperà a l'hospital Mont Sinaí de Nova York. Les restes
mortals de Cano estava previst que fossin incinerades avui dematí.
Carlos Cano va ser un dels representants més destacats de la cançó
andalusa, com també el creador d'un nou tipus de cobla popular,
compromesa amb la problemàtica social d'Andalusia, que prenia com a
base les arrels més profundes del propi folklore, com es reflectia
ja en el seu primer disc Duras penas, aparegut l'any 1975.
La capella ardent va quedar instal·lada al saló de plens de
l'Ajuntament de Granada, mentre que es decretaren tres dies de dol.
Nombroses personalitats del món de la política, la cultura, amics i
veïns de Granada es desplaçaren ahir fins a la capella per donar el
darrer adéu al cantautor. El periodista Luis del Olmo, en el
programa del qual col·laborava assíduament, assegurà que amb la
seva desaparició Cano «ha deixat un forat en molts de cors,
especialment en el món de la ràdio». El cantautor Amancio Prada es
referí a Cano com «un home amb duende que vivia enamorat de la seva
feina», mentre que José Manuel Soto destacà que «era un home que
tenia un concepte molt alt de la dignitat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.