Carlos Cano, joglar de la cançó andalusa, mor sobtadament hores abans de sortir de l'UCI

El maig de 1995 ja havia patit una dissecció de l'aorta de la qual es recuperà a l'hospital Mont Sinaí de Nova York. Les restes mortals de Cano estava previst que fossin incinerades avui dematí. Carlos Cano va ser un dels representants més destacats de la cançó andalusa, com també el creador d'un nou tipus de cobla popular, compromesa amb la problemàtica social d'Andalusia, que prenia com a base les arrels més profundes del propi folklore, com es reflectia ja en el seu primer disc Duras penas, aparegut l'any 1975.

La capella ardent va quedar instal·lada al saló de plens de l'Ajuntament de Granada, mentre que es decretaren tres dies de dol. Nombroses personalitats del món de la política, la cultura, amics i veïns de Granada es desplaçaren ahir fins a la capella per donar el darrer adéu al cantautor. El periodista Luis del Olmo, en el programa del qual col·laborava assíduament, assegurà que amb la seva desaparició Cano «ha deixat un forat en molts de cors, especialment en el món de la ràdio». El cantautor Amancio Prada es referí a Cano com «un home amb duende que vivia enamorat de la seva feina», mentre que José Manuel Soto destacà que «era un home que tenia un concepte molt alt de la dignitat».