Els Reis, nous protagonistes dels tradicionals betlems de les Caputxines

L'orde de clausura obre al públic les portes del seu convent per cinquè any

Els Reis d'Orient són els protagonistes de l'exposició d'enguany. | P. Bota.

Pere BatllePalma19/12/00 0:00

L'ordre contemplativa de les monges Caputxines, fent un nou sacrifici i renunciant a una part del seu bé més preuat com és el silenci i la tranquil·litat, obrirà per cinquè any les portes del seu convent de clausura per poder oferir a la societat la possibilitat de contemplar el seu majestuós betlem monumental del segle XVIII, que any rere any s'ha anat enriquint amb figures d'altres èpoques.

Aquest betlem serà l'estrella d'una exposició que sota el títol «Els betlems de les Caputxines i altres exposicions per Nadal del 2000» recull també una exposició monogràfica consistent en una col·lecció de figures de Reis Mags dels segles XVIII i XIX, les figures restaurades del betlem de cartó retallat, algunes pintures recentment restaurades i una interessant col·lecció privada de juguetes antigues que daten dels anys 1910 a 1970.

La idea central de l'exposició d'enguany girarà al voltant de l'adoració dels Reis Mags. Amb aquesta finalitat s'ha fet particular ressò de la col·lecció de figures referents a Ses Majestats d'Orient que guarda el monestir. Es poden contemplar dos grups de cartó i tela encolada: el llegat pel metge Francesc Llinàs l'any 1756 i un altre, inèdit fins ara, que data de principis del segle XIX. A més també hi ha exposat un petit seguici de terracota policromada del taller del mestre de les Verges Rosses (S.XVIII).

Però sense dubte, una de les joies pessebrístiques del monestir és la col·lecció de figures de cartó pintat i retallat, que els visitants podran contemplar enguany després d'un llarg procés de restauració durant l'any 1999. Està integrat per pastors, animals i els Reis Mags amb el seu seguici. Aquestes figures foren catalogades el 1996 i tot sembla indicar que pertanyen al segle XVII. Es caracteritzen per la seva indumentària renaixentista i foren incorporades al betlem monumental des del segle XVIII, però la humitat de les parets estigué a punt de condemnar-la a la desaparició i en fou necessària la restauració.