La lluna més gran de Júpiter podria tenir agua líquida sota la superfície

TW
0

Segons les darreres imatges enviades per una sonda Galileu amb motiu de les aproximacions a Ganimedes, la més gran de les llunes de Júpiter, aquesta podria tenir evidències d'aigua líquida sota la seva superfície. Sota la gruixuda capa gelada de l'escorça d'aquest satèl·lit podria amagar-se una fina capa d'aigua salada.

Els tipus de minerals detectats a la superfície de la lluna Ganimedes suggereixen que aquesta aigua pot haver emergit fins a la supefície, d'acord amb un estudi de reflex d'infraroigs mesurats per la sonda Galileu. Ganimedes és la més gran de les llunes de Júpiter i és també la més gran del nostre sistema solar, amb un diàmetre de 5'262 km., motiu suficient pel qual si orbitàs al voltant del sol podria ser classificada com un planeta, ja que és més gran que alguns d'aquests.

De la mateixa manera que Calixt, una altra de les llunes del planeta Júpiter, se sabia fins ara que Ganimedes estava compost d'un nucli rocós amb una capa d'aigua gelada i una escorça de roca i gel. La seva baixa densitat indica que el nucli ocupa prop del 50% del diàmetre del satèl·lit.