Les cartilles de racionament (1940)

La gent fa cua al davant de les botigues abans que no s'acabi aquest o aquell producte. El governador civil, Fermín Sanz Orrio, no se sent gaire conforme amb aquesta competència popular per arribar primer que ningú al sagí o la carn i publica una ordre que prohibeix la formació de cues. Diu: «És del tot indispensable acabar amb les cues al davant dels establiments dedicats a la venda de certs articles. Aquestes cues ocasionades per l'escassesa de determinades matèries de consum tendeixen sempre a fer"se cròniques, pertorbant l'ordre públic i causant innecessàries i greus molèsties al mateix consumidor, sense benefici per a ningú. Especialment és inadmissible la brega per tal d'avançar"se a adquirir un lloc en la cua, aixecant"se de cada dia més de matí, fins al punt que moltes hores abans d'obrir"se l'establiment existeixen persones plenes de fred i son, en exhibició lamentable, i molestant la resta dels veïnats, per a moltes vegades obtenir com a premi d'aquestes molèsties un resultat totalment negatiu a les seves pretensions. Amb la idea d'evitar això estudiarem la manera de facilitar el ràpid accés als clients; però, a més d'això, és menester prohibir les formacions capricioses sancionant, eficaçment, els que no vulguin complir tal disposició».

I per la seva banda, el batle publicava una nota en els següents termes: «Per a la compra de carn és necessària la presentació de la cartilla de racionament, que haurà d'esser marcada amb llapis vermell. Si hom observàs que s'ha volgut esborrar el senyal serà imposada una multa de deu pessetes al cap de família, quedant anul·lada per a sempre la seva cartilla per a comprar carn».

Però no tots els productes eren venuts amb cartilla. Funcionava un actiu mercat negre, per altra banda molt perseguit. Tampoc havien de menester «cartilla» per a comprar la «pòcima» verinosa, mescla de «ratil» i farina que fabricava una tal Magdalena Castell Pons, la qual comptava amb la complicitat de la seva agent de vendes, Antònia Font Català. Varen ser detingudes per la policia i amb elles, quatre dones més, que havien comprat el verí i l'havien subministrat a diferents persones.

També fou capturat l'amant d'una tal Joana Veny, Tomàs Rigo Munar, que havia intentat enverinar el marit d'aquella.

Coses de la nostra postguerra!