Es publica la notícia del pronunciament d'uns aviadors en favor de la República, una revolta encapçalada per Ramon Franco Bahamonde, comandant i germà del que després seria cap de l'Estat espanyol. El Govern donava la seva versió dels fets: «A les sis i quart de la matinada d'avui (dia 16), un grup format per alguns oficials capitanejats pel general Queipo de Llano i el comandant Ramon Franco, als qui seguien nombrosos paisans armats amb pistoles, forçà la porta de l'aeròdrom de Cuatro Vientos, detenint l'oficial de guàrdia i dos oficials més que hi pernoctaven. A mesura que anaven arribant els altres oficials que acudien a l'aeròdrom per als serveis ordinaris de vol, també foren detinguts. Llavors feren funcionar l'estació de ràdio, llançant la notícia que les tropes de Madrid havien proclamat la República i que la majoria de les capitals l'havien acollida de bon grat. Però en aparèixer les tropes del govern, i en veure els sediciosos que no seguien la sublevació la resta d'oficials, els caps d'aquesta fugiren en un avió».
I dies després, el 12 de gener de 1931, la premsa publicava la fotografia de Ramon Franco i el seu mecànic Pablo Rada en el moment de desembarcar en el port d'Anvers, on es dirigiren després del seu fracassat intent revolucionari. Curiosa aventura aquella! Sembla que més que res, per part de Ramon Franco, era un desafiament a l'autoritat monàrquica, que aquella vegada i no per molt de temps, encara se'n sortiria.
Franco i Rada, per altra banda, tenien una fonda amistat que havia nascut en el raid de Palos al Plata en aquell hidroavió Plus Ultra que el 1925 creava, amb èxit, l *Atlàntic Sud. De la memòria de la gesta en treim uns mots de Ramon Franco que ho demostren: «Un dia se m'apropà Rada, que era aleshores el mecànic del meu hidro de batalla, i em demanà quin mecànic duria; li vaig demanar si ell volia venir i si es creia capaç de tenir bona cura d'aquells dos motors Napier, que tan agraeixen tant les bones mans d'un mecànic com les d'un pilot. Em va respondre que volia venir, i que el motor Napier no tenia per a ell la més petita dificultat. En sortir cap a Madrid, el vaig enviar agregat a l'esquadreta d'avions terrestres equipats amb motor Napier que a Melilla es troben, i on es coneixen perfectament aquests motors, les seves panes més freqüents i la manera d'evitar-les, i tot quant havia d'aprendre Rada per un vol que el que volíem fer.
És clar que jo podia haver trobat mecànics millors que Rada, perquè tot és susceptible de millora; però el que jo havia de menester per al meu vol ho tenia Rada: confiança cega en mi, salut forta, intel·ligència, pes reduït, manca d'interessos bords, esperit de sacrifici, coratge fins a la temeritat, home de poques paraules com som jo, i per altra banda havia de recompensar aquest al·lot, que amb mi havia compartit els perills de la guerra, a qui estant en vol, moltes vegades, les bales vorejaren la seva silueta; que altres vegades, amb greu perill, sortia en vol per les ales i coberta a evitar que una petita avaria reparable pogués esdevenir quelcom irreparable, sense preocupar-se de les cremades produïdes per l'escapament de gasos, ni que una hèlix el pogués ferir, (com li passà a una cama, que el tingué un mes sense poder fer servei), ni que pogués a la velocitat de la marxa precipitar-lo a l'abisme...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.