Un grup d'oceanògrafs dels Estats Units ha localitzat en una
regió de vents hidrotermals del fons de l'Oceà Atlàntic dipòsits
minerals en forma de pinacles d'uns 60 metres d'alçada, als quals
han denominat la «Ciutat Perduda» de les profundidats.
Els investigadors, que han utilitzat en la seva expedició el
submergible Alvin del vaixell oceanogràfic Atlantis, afirmen que la
bellesa d'aquesta troballa rivalitza amb la seva importància en el
coneixement de les estructures del fons marí. Segons expliquen en
la pàgina d'Internet en la qual informen, dia a dia, dels seus
descobriments, els pinacles recorden una ciutat formada per
gratacels.
«Quan els vaig veure per primera vegada vaig pensar que eren
corals gegants "afirma Gretchen Frueh-Green, un dels oceanògrafs",
però en un cop d'ull de més a prop me'n vaig adonar que no eren
organismes vius, sinó estructures hidrotermals». Aquestes
formacions guarden relació amb el magma que s'emmagatzema davall el
fons marí.
El magma escalfa l'aigua i la fa ascendir, la qual cosa produeix
una xemeneia de sílex i altres minerals, que pugen arrossegats per
l'aigua calenta. «Si estiguessin a terra, serien sense cap dubte un
parc natural», opina el geòleg Jeff Karnson, de la Universitat de
Duke, que també ha participat en les investigacions.
La troballa es produí el passat 4 de desembre a més de 1.000
metres de profundidat, en el centre de la major cadena muntanyenca
submarina de l'Atlàntic, que s'estén al llarg d'uns 10.000
quilòmetres. Però el que sembla ser una «ciutat perduda» té gran
importància per als geòlegs marins, perquè s'ha format sobre una
placa de l'escorça marina que té aproximadament un milió d'anys
d'antiguitat, però manté una activitat permanent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.