Gabriel Janer Manila tanca a «Estàtues sobre el mar» una dècada de narrativa

Janer Manila hi ha donat veu a dos personatges protagonistes, un home i una dona, que esdevenen narradors amb sengles cròniques, estructuradores de la novel·la. Són els elements axials, perquè, en paraules de l'autor, «el més important és qui és el narrador, i en quin temps ho conta. Aquests dos personatges, home i dona, des de Mallorca i Amsterdam, narren des del record la història de dos temps diferents, però íntimament vinculats», que en conjunt esbossaran el mentre i el després d'una relació intensa, voluptuosa i destructiva.

Al rerefons es col·loca, amb tota la seva funcionalitat simbòlica, el mite d'Orfeu i d'Eurídice, amb els quals s'identifica la parella protagonista. Una altra interferència literària és la del mite de Faust, encarnat en la presència diabòlica que plana per les pàgines de la novel·la i es palesa des de la cita inicial: «Dolça Helen, fes-me immortal amb un bes».

La professió de l'home protagonista, un psiquiatre illenc, permet encara una altra ressonància metafòrica, ja present en anteriors obres de l'algaidí. És la metàfora de Mallorca com a gran manicomi, «illa dement i desposseïda» que permet a l'escriptor «dur els personatges a situacions límit, a transgressions», i en l'àmbit estructural, a teixir amb bones proporcions d'angúnia i dosis de dramatisme el laberint de passions i sensualitat en el qual es deixen engolir.