Set entitats uneixen «pit i suc de cervell» en una crida per la defensa del català

Els representants signaren la «Lletra de Convit 2001» que inaugura l'Any Alcover

Carme CastellsPalma14/12/00 0:00

Un segle després que Mossen Alcover proclamàs la seva convidada a participar en la defensa i promoció de la lletra catalana, adreçada a totes les entitats, empreses i individus de la societat illenca, set institucions i entitats es reuniren ahir per signar la seva adhesió a la «Lletra de Convit 2001». Impulsada des de la Universitat de les Illes Balear, el document marca l'inici de les celebracions de l'Any Alcover i té vocació, en paraules del rector Llorenç Huguet, de «servir d'espurna inicial en tota una xarxa de difusió i defensa de la llengua catalana».

Els principals representants de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Joan Lluís Vives, la Fundació Mossen Alcover, la Societat Arqueògica Lul·liana i l'Obra Cultural Balear, així com el bisbe de la Diòcesi de Mallorca, Teodor Úbeda, es reuniren en l'acte protocolari de signatura i presentació de la «Lletra de Convit 2001», presidit pel rector Huguet.

Fou el cap de departament de Filologia Catalana Joan Mas, a l'inici de l'acte, l'encarregat de formular els fonaments de la Lletra. Si al 1901, amb la vista posada al nou segle carregat d'expectatives que es presentava, Alcover llançava la convocatòria a tothom per participar en l'elaboració d'un gran Diccionari de la llengua catalana, la Lletra de Convit 2001 s'adequa als reptes que es presenten amb el nou segle i mil·lenni, en un moment que no és gaire esperançador.

«Hem assolit la plena normativització, i superat les actituds marginadores pel català; molts pocs ja neguen l'evidència d'identitat de la llengua, molts pocs també són els que consideren que certs sectors li estiguin vetats al català. Però tot i això no podem donar-nos per satisfets», asseverà Mas.

Així, a l'era de les tecnologies i la globalització, els objectius fixats en aquesta Lletra de Convit 2001 s'adrecen a refermar la coordinació interna entre els països de llaengua catalana per fer front comú en la recerca del reconeixement pertinent per la cultura catalana entre les constitutives d'Europa i dels Estats de França, Itàlia i Espanya. També es persegueix el compromís dels individus i entitats de la societat en general per difondre la llengua i facilitar-ne l'accés a migrants o residents.