Bassi, home de protesta. | T. Ayuga.

TW
0

El darrer bufó del segle, el provocador Leo Bassi, prendrà la traca final a la temporada de tardor del Teatre del Mar amb una terrible Vendetta contra la publicitat.

L'espectacle, que s'estrena avui i estarà en cartell fins el gener, és una exposició grandiloqüent del seu fàstic i del fet d'estar fart de veure com «cent mil anys de desenvolupament de la intel·ligència en lloc de donar-nos una vida exultant poden acabar en una sensació de mediocritat, avorriment i estupidesa amb el risc d'haver de tornar al misticisme beneit per cercar un poc d'estimulació que pugui oblidar aquestes vides buides». Procedent d'una família amb 150 anys de tradició dins del món circense, Bassi es qualifica com «home de circ» i no dubtà a destacar una expressió molt corrent entre els pallassos: «quan un perd la seva dignitat troba la seva llibertat».

Aquesta expressió és clau per entendre el seu nou espectacle. Després d'haver arribat a «una situació límit» provocada per les «compromeses» cadenes de televisió i els seus vincles publicitaris, Bassi presentà el xou esmentant que «en ell es parla de la societat, dels seus problemes, és a dir de la publicitat, que avui dia ho omple tot». Com exemple destacà que «a la televisió es pot parlar dels polítics, de la reialesa, dels famosos o del Papa, però mai d'alguna casa publicitària, són sagrades, són les que tenen tot el poder».

L'espectacle sembla tot un seguit d'imatges impactants per tal de crear sensacions i mostrar la seva més forta denúncia i protesta contra la societat. Una societat que segons diu, «es deixa estar a disposició dels grans manipuladors de la publicitat que aconsegueix fer-los comprar qualsevol merda que proposin, que a més ballen una música trista i buida com el 'tecnodance', que discuteixen sobre 22 imbècils i una pilota...». Vendetta és una paraula que aquest autoqualificat «esperit anàrquic» afirma que «mai no s'empra en broma i a la qual en el seu epíleg sempre és ineludible la sang i la tragèdia».

Per això, «aquesta maleïda paraula mai no es pronuncia ni en broma i resta com un recurs extrem per tal de salvar l'honor quan no hi ha cap altre solució». La Vendetta és «la denúncia contra Citroën per haver emprat la signatura d'un geni com ara Picasso per a un dels seus vehicles i que els descendents hagin venut el 'pare' per doblers». La Vendetta és «la protesta contra les pepes barbies». La Vendetta és la protesta per no poder emprar el terme hamburguesa per definir alguns tipus de carn»...