Galmés critica a la seva darrera novel·la «una societat on està mal vist ser adult»

«Una cara manllevada» reflexiona sobre la maduresa i el fet de prendre decisions

Gabriel Galmés presenta la seva novel·la després de tres anys.

TW
0

L'escriptor manacorí Gabriel Galmés presenta, després de tres anys, la novel·la Una cara manllevada, publicada fa poques setmanes per Quaderns Crema. Llicenciat en Filologia Anglesa i autor de La vida perdurable i El rei de la selva, a més d'un recull de narracions breus, Parfait amour, Galmés reprèn en aquesta darrera obra un personatge que ja apareixia en la seva primera, El rei de la casa (1988).

Segons Galmés, «el que té del Titus Palmer d'aquella història és només el nom. Els dos Titus comparteixen característiques de personalitat, però no són la mateixa persona». L'escriptor afirma que amb aquest recurs literari allò que vol és «donar uniformitat al conjunt de la meva obra», i continua dient que, «en certa manera, jo compartesc coses amb Titus, com és ara el fet de no saber quin és el seu lloc a l'univers, o una permanent estupefacció vital».

Un cara manllevada parteix del retrobament de Titus Palmer, un advocat que ha viscut i fet feina durant deu anys a Brussel·les, amb el seu món de sempre, Manacor, els amics, la família i el que és en principi l'amor de la seva vida, Annabel Artigas, casada ara amb el seu millor amic, Xim Valls. El llibre s'estructura en tres parts, corresponents a tres anys en la vida de tots aquests personatges. Galmés explica que allò que ha volgut contar amb aquesta història és «el procés de fer-se gran en una cultura en què es veu malament el fet d'envellir».

L'escriptor creu que «s'ha de saber trobar la frontera entre la joventut i la maduresa; no serveix això de ser gran per a algunes coses i jove per a algunes altres». D'altra banda, l'autor creu que la frontera es troba «en la consciència, quan la responsabilitat pesa més que no els anhels i els desigs, i quan les decisions tenen més transcendència és quan realment ens feim grans».