Doc Larson i el detector de mentides (1892)

Neix a Shelbourne, Nova Escòcia, tal dia com avui, John Augustus Larson, psiquiatre canadenc"americà. Es graduà a la Universitat de Boston el 1914 i després es doctorava a la de Califòrnia el 1920. Atret per la criminologia, estudià després medicina i vuit anys després aconseguia el grau de doctor en el Rush Medical College. Aleshores treballà de psiquiatre en presons i hospitals. Va conèixer per tant un gran nombre de delinqüents, parlà amb ells, n'analitzà el caràcter i en les seves investigacions sobre el fenomen criminal, la tasca de la policia i els interrogatoris, descobrí que mentir suposa un esforç, al contrari del que s'esdevé en dir la veritat. Tenim por d'esser agafats en la nostra mentida i això provoca una secreció involuntària d'adrenalina. Si aquesta es pot detectar a causa dels canvis que causa en les funcions corporals, es pot saber que no deim la veritat. Amb aquesta idea dissenyà Larson el seu famós aparell, el «polígraf», que enregistra de forma contínua i simultàniament les polsacions, la freqüència respiratòria, la pressió arterial i la secreció de la suor. Paràmetres, tots aquests, que denuncien fàcilment el mentider. La màquina fou anomenada «detector de mentides», es va fer molt popular i, encara que no sempre encerta, resulta útil la majoria de vegades. Un aparell que els novel·listes de novel·la negra o de lladres i policies han sabut explotar també en els seus relats. Tanmateix, ben sovint, aquest gènere de literatura, especialment quan el protagonista de la història negra parla en primera persona i fa introspecció, podem veure quina és la conducta de l'interrogat en haver"se d'enfrontar amb la màquina...