TW
0

Bosses de mà, abrics, agendes, portamonedes, espelmes, portafotos, pijames, calçotets, bragues, sabatilles, espelmes, llums... Fins aquí res d'especial, tot objectes molt normals que s'utilitzen un munt de cops al dia durant la nostra vida quotidiana. Però quan misteriosament totes aquestes coses comencen a tenir una aparença de vaca, ja està fet. S'està enganxat a la bogeria de les vaques.

Els botiguers, principals difusors d'aquesta mania estranya que du la gent a comprar «vaques» de manera gairebé compulsiva, no s'expliquen el perquè d'aquest fenomen. Tots es limiten a dir que es ven molt i que els compradors són de totes les edats, des de la joventut, que és el principal afectat per aquesta malaltia, fins a mares i pares.

Però facem memòria. Ja fa cinc anys que es llançà una campanya bestialment potent amb una vaca com a principal reclam. En aquest cas era una vaca del Pirineu català, la que va fer que milers de joves passassin quatre dies de concerts intensos a muntanya. Aquesta protagonista d'un dels festivals musicals més importants d'Espanya i Europa, el Doctor Music, encara es manté.

Però això no va causar gens d'alarma social, tanmateix la joventut, ja se sap, li pega per algunes coses més rares... Sempre es pensa que és una cosa passatgera. El fet més significatiu va ser quan un programa de TV3, La cosa nostra, capitanejat per Andreu Buenafuente, va decidir asseure tots els seus convidats en un sofà de vaca. Ja se sap, quan les coses surten per la tele es converteixen en importants.