Carlemany i la fundació de les beguines, 800

Carlemany és coronat pel papa Lleó XII emperador d'Occident i dóna el seu nom a la nissaga carolíngia. Si ell, per una banda, com emperador d'Occident es veu obligat a imitar el model romà, protegir les lletres, crear escoles i fer costat en tot i per tot a l'Església, la seva tia, Santa Begge, funda els «Béguinages», una institució tant a la part valona com flamenca de Bèlgica que en els seus començaments tenia per funció resoldre els diferents aspectes de les mancances d'ajut social. Al llarg de l'Edat Mitjana foren moltes les dones que acudiren a la crida. I com que en aquells temps, aquells beateris estaven oberts preferentment a les donzelles i s'ompliren amb aquelles que no veien la manera de contreure matrimoni i que, per altra banda, no volien formar part del claustre d'un convent o monestir. En els beguinatges, un cert nombre d'al·lotes de provada devoció, vivien entorn d'una església, dins casetes individuals, i dins un recinte del qual només es podia sortir amb permís de la superiora, a la qual anomenaven «Grande Dame». Disposaven d'algunes rendes i es guanyaven el pa tenint cura dels malalts o brodant encaixos, a l'estil del país. Tanmateix i en qualsevol moment podien abandonar el «Béguinage», retornar al món i casar-se. Avui dia encara es poden veure alguns dels edificis que empraren les beguines, a Bruges, Diest, Lovaina, Courtrai, Anvers etc.