TW
0

El primer de gener sortirà la darrera edició revisada i augmentada del New Grove Dictionary of Music and Musicians anglès, que ha comptat amb la col·laboració dels mallorquins Joan Parets i Antoni Pizà. Grove, erudit anglès, publicà al final del segle XIX la primera versió d'aquest diccionari. D'aleshores ençà s'han editat cinc edicions, la darrera sortí el 1980 i està considerat com la Bíblia de la música.

Pràcticament tot el que es fa en música i qui ho fa té el seu ressò als 25 volums d'aquesta obra. Ambdós investigadors musicals han col·laborat a l'obra segons esmentaren en l'assessorament general de la redacció quant a música espanyola, i Pizà ha redactat més de vint articles sobre els compositors Manuel Blancafort, Manuel Borguño, Valls Corina, Gaspar Cassadó, Ernesto Halftter, Guridi, Antoni Massana, Carlos Suriñach, Apel·les Mestres, Llorenç Balsach, Millet...

Així mateix, Parets ha aportat una biografia corregida de Francesc Guerau.
Pizà, que ja havia treballat en anteriors edicions del diccionari, afirmà que també va intentar introduir-hi Pau Villalonga, del segle XVII, però no va ser acceptat perquè tota la seva obra, el denominat Llibre d'Atril, havia desaparegut de la Seu de Palma. Tot i que fa uns mesos explicà Pizà, aparegué «misteriosament» i alguns «s'apuntaren el fet de descobrir-la».

Fins aquesta nova edició, explicà Parets que «sols hi havia unes 15 o vint veus de compositors balears, començant per Ramon Llull, i ara s'ha vist notablement ampliada». El treball realitzat ha estat qualificat per ambdós de «molt interessant i satisfactori». Tot i que segons Pizà, «també ha estat molt laboriós».

Pizà comentà que la figura que més li ha apassionat ha estat la d'Apel·les Mestres (1854-1936), un músic, dibuixant, introductor dels còmics a Espanya, jardiner, poeta i crític musical, del qui esmentà que «Núria Feliu va gravar algunes cançons en els anys 70 i pens que s'haurien de reeditar».