Neix el centaure de l'oest (1913)

Si observau la fotografia podreu veure l'antic i ja inexistent Cine Moderno i la plaça de Santa Eulària, amb una parada de «taxis» de l'època, és a dir, de carruatges de lloguer. Aquests, amb els seus cavalls, com una petita diligència, no es decanten molt dels films anunciats sobre la façana del cinema. Un dels pasquins ens mostra un «cowboy» llançat a la cursa sobre el seu cavall blanc i tot fent un esforç visual ens sembla llegir El Centauro del Oeste, un títol que allà a Hollywood es disputaven Tom Mix, Bronco Bill i Río Jim. Tanmateix, el que finalment se'n dugué el gat a l'aigua era Río Jim, que el 1913 el director i productor Thomas Harper Ince (1882-1924) va treure, encetar i explotar a la pantalla «universal» amb molt èxit. Río Jim, «l'home dels ulls clars», protagonitzat per l'actor Wiliam Shakespeare Hart, «marcà la diferència», com deim avui. L'historiador Roman Gubern ho explica així: «L'actor William Shakespeare Hart, gegant de la prada i reparador d'injustícies, que s'imposava al públic amb només la seva presència física... Els seus ulls clars i penetrants, el seu perfil rigid i la seva expressió malencòlica i impàvida exercien un poder magnètic sobre les multituds...». Es va fer una biografia de l'heroi, segurament falsa. El biògraf assenyalava que Hart havia nascut a Dakota, entre els sioux i que la seva mainadera era una pell-roja, havent passat ell tota la seva infantesa entre vaquers, indis i cavalls. Ningú no ho dubtava. I així, Río Jim cavalcava sobre el seu corcer Pinto pels congosts i deserts, sempre amb el bell decorat de la natura en el fons de la pantalla. Persecucions, emboscades, accions de gran risc aparent, Califòrnia. Es tractava, com bé diu l'esmentat historiador, d'una autèntica epopeia visual. La fórmula d'Ince per al cinema: Moviment+Acció. Les pel·lícules de Río Jim tingueren un èxit extraordinari, no només als Estats Units sinó també arreu d'Europa i crítics europeus, com el francès Louis Delluc, diran que Río Jim és el primer tema veritablement cinematogràfic. La temàtica del «western», per altra banda tan senzilla, servida aquí en jornades de cinema mut, setmanes i més setmanes, en inacabables aventures, arrelava amb molta força en aquest món de ficció i evasió que havien sembrat novel·listes com Zane Grey. Aquí, aquells escenaris quedaven molt lluny però al mateix temps tenien el gran atractiu de resultar exòtics. Si el creador de Río Jim, com molts dels personatges de les seves pel·lícules, moria cosit a cops de bala, tràgicament, d'altres directors ocuparen el seu lloc com James Cruze, John Ford o William Wyler, és a dir, les generacions dels anys 20, 30 i 40. Per altra banda, la llegenda viva de molts altres herois com Buffalo Bill, Davy Crocket, Pat Garret, Doc Holliday, Calamity Jane, Wild Bill Hickok, Billy The Kid o Jesse James aconseguien de sortir també estampats en el cel·luloide, més coneguts tal volta pel nostre públic que altres personatges de la nostra història, molt més convencionals.