Miquel Ferrà i Martorell07/12/00 0:00
TW
0

Mor a Cambridge, tal dia com avui, George Howard Darwin (Kent, 1845), astrònom anglès, que fou el segon fill de Charles Darwin, fundador de l'evolucionisme. Per tal de fugir de la gran fama de son pare i fer quelcom diferent, deixà el camí de la biologia i prengué el de l'exploració dels espais estel·lars. Era molt bon estudiant i es graduà a Cambridge amb les notes més altes. Ja no abandonaria quasi mai aquella antiga població, capital del comtat del mateix nom, puix el 1883 el nomenaven professor d'astronomia.

Investigà les marees i va formular una raonada teoria assenyalant l'efecte de la gravitació llunar sobre els oceans que cobreixen la Terra. També analitzà les irregularitats de les marees creades per obstacles de terra i pels efectes de fricció produïts en el fons de l'oceà. Les conseqüències de la fricció es pogueren utilitzar per predir el futur i descobrir el passat llunyà. L'efecte de la fricció de la Terra fou que giràs més poc a poc i que decreixés el seu moment angular. De tot això en treia que l'efecte de les marees seria forçar un retrocés lent de la Lluna a mesura que el dia s'allargava. Mirant vers el passat, va concloure que el període de rotació de la Terra havia estat més curt i el moment angular més gran. Teoritzant, Darwin afirmava que la Terra hauria girat a una velocitat sis vegades superior a l'actual i que hauria estat virtualment en contacte amb la Lluna. Creia, per tant, que aquesta representava el temps quan la Terra, en girar, hauria desprès fragments de la seva «clovella» exterior per la força centrífuga, perdent d'aquesta manera moment angular. Tot plegat interessà el món científic, la teoria era atraient i aquella cosmologia tenia el gran mèrit de basar-se en principis matemàtics. Allò explicava, per exemple, perquè la lluna és menys densa que la Terra i un cop suposat que el nostre satèl·lit s'havia fet de les capes exteriors de la Terra, que són de granit, només havia de cercar una gran zona on no n'hi hagués, sempre a la recerca de voler completar el misteri. Com sabeu, el granit és roca granular, cristal·lina, composta essencialment de quars, feldspat, mica, hornblenda i altres materials, és a dir, els continents. I aleshores cregué que l'oceà Pacífic, que no té granit, és el gran forat que marca el lloc d'on sortí la Lluna. Tanmateix no tothom accepta aquesta teoria del segon Darwin i molts científics afirmen que la Terra i la Lluna es formaren separadament. Sigui o no, aquesta, la realitat, el fill de l'autor de L'Origen de les Espècies, demostrava ser un teòric tan arriscat com son pare, amb la lògica amb la mà, és a dir, gràficament explicable. Però una teoria sempre pot deixar dubtes i controvèrsies i aquest és el cas. És la Lluna filla de la Terra? Va néixer d'una costella terràquia com Eva d'Adam? El celebrat astrònom esdevenia el 1899 president de la Societat Astronòmica Britànica i el 1905 era nomenat cavaller.