L'Obra Cultural Balear repassa en un llibret les «Quatre dècades d'història»

L'entitat fa un recorregut per les tasques realitzades des de la seva fundació el 1962

Alguns fundadors de l'OCB en un homenatge a Costa i Llobera el 1963.

Iolanda PericàsPalma07/12/00 0:00

L'Obra Cultural Balear, quan falta poc per a la seva Nit de la Cultura, presenta un llibret, que serà lliurat als assistents de l'esmentat acte, que recull en vint planes les tasques que des de la seva fundació el 1962 ha duit a terme aquesta entitat. Les quasi quatre dècades d'història de l'Obra Cultural Balear, una entitat cívica dedicada a la defensa de la llengua catalana, parteixen del moment de la seva fundació, en què es constituí com a continuadora històrica de la tasca de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923-36).

Entre les moltes tasques que ha duit a terme aquesta organització, destaca la feina feta per la recuperació, el reconeixement i la normalització del català a les nostres Illes, a través d'activitats diverses que van des dels Cursets de Català (1983) a les Diades per la Llengua (amb la del 2000 són set), passant per la creació de la Campanya per a la Normalització Lingüística (1989) o el Centre d'Autoaprenentatge (1998).

D'altra banda, també s'ha de fer esment al vessant d'aglutinador social i dinamitzador cultural de l'OCB. En aquest sentit, ha organitzat manifestacions (Per l'Autonomia, 1977), la Plataformes Cívica per l'Autogovern (1991) i ha creat al seu entorn una sèrie de moviments com la Plataforma de Joves de Mallorca per la Llengua (que organitza des de fa cinc i dos anys respectivament el Correllengua i L'Acampallengua), o Llull (Federació d'entitats culturals dels Països Catalans).

Al llarg de la seva història, la presidència de l'OCB ha estat assumida per personalitats diverses que tenien en comú el fet de defensar i promoure la llengua i l'autonomia balear. Des del president fundador, l'enginyer i poeta Miquel Forteza (1962-69), fins a Antoni Mir (1992), responsable actual de l'OCB, han ocupat la presidència Climent Garau (1970-76), Josep M. Llompart (1977-83), Ignasi Ribas (1984-1987), Miquel Alenyar (1988-89) i Bartomeu Fiol (1990-91).