Miquel Ferrà i Martorell01/12/00 0:00
TW
0

Mor a Hamburg, Alemanya, l'òptic russoalemany Bernhard Schmidt (illa de Neissaar, Estònia, 1879), que investigà sobre la manera de fer telescopis més capaços. Un dels defectes, localitzats fins aleshores, en voler abastar camps grans i extensos, era el de distorsionar les voreres del cercle de visió. El 1930 inventava una placa correctora especial, una peça de cristall morfològicament complexa que se situava prop del focus d'un mirall esfèric. Així la placa correctora desviava les ones lluminoses i per tant desviava la distorsió. Els astrònoms pogueren, llavors, llançar-se a l'observació de camps estel·lars de gran amplària, sense distorsions de cap mena. Així, l'instrument proveït del mirall i la placa correctora ha passat a anomenar-se telescopi Schmidt.

És curiós que el mateix any que Schmidt proclamava el seu invent, l'astrònom nord-americà Hubble va fer un descobriment de primera magnitud: totes les galàxies semblen allunyar-se de nosaltres a una velocitat que augmenta proporcionalment amb la distància. Així, l'Univers podria comparar-se a la superfície d'un globus roig que estigués semiinflant, i en el qual les galàxies estarien representades per puntets traçats en la coberta del globus; dos punts s'allunyarien contínuament un de l'altre mentre el globus s'inflàs, i la velocitat d'allunyament seria tant major quan més allunyats es trobassin aquests punts, un de l'altre.

El fenomen fou anomenat «expansió aparent de l'Univers», o també fuita de galàxies. Per descobrir tot això, Edwin P. Hubble havia fet servir el famós «Big Schmidt» (en honor de l'inventor), encara ara un dels telescopis més potents del món.

Es comprovà que les galàxies més llunyanes observades per l'home semblaven allunyar-se a velocitats superiors als 100.000 km. per segon, o sigui tres-cents seixanta milions de quilòmetres per hora, una tercera part de la velocitat de la llum... Tot, dins la immensa esfera de l'Univers, adquiria proporcions que espantaven qualsevol observador. Però encara astorava més que al costat d'aquest Univers grandiós i infinit, n'hi ha un altre, microscòpic, fet d'àtoms i molècules.

Tot això ja feia pensar molt profundament a Isaac Newton sobre el psiquisme de l'Univers, aquest gegantí misteri: «Em sembla, endemés, que aquestes partícules no solament tenen una 'vis inertae' acompanyada de lleis passives del moviment... sinó també que estan mogudes per certs principis actius, com el de la gravetat i el que causa la fermentació i la cohesió dels cossos. Consider aquests principis no com a qualitats ocultes que resulten de les formes específiques de les coses, sinó com lleis generals de la naturalesa, per les quals es formaren les mateixes coses; i la seva veritat se'ns apareix mitjançant fenòmens, encara que les seves causes encara no hagin estat descobertes...».