«Persona», sensualitat i realitat en el particular univers d'Eduard Vich

El pintor presenta les seves creacions a la galeria Horrach Moyà

El pintor amb dos dels retrats d'«homes», Pere Serra i Luis García. | J. M.

TW
0

Una sola paraula, Persona, recull les darreres creacions d'Eduard Vich, una sèrie de 47 obres en què el pintor retrata 12 persones i mostra també diversos dibuixos, collages i estudis en què, indiscutiblement, el protagonisme absolut és el de la persona representada en tots ells. La mostra, que es pot visitar a la galeria Horrach Moyà de Palma fins el proper 19 de desembre, es pot dividir en dues parts diferenciades, però d'alguna manera connectades. Una d'elles faria referència a les dones, mentre que l'altra es basaria en els homes.

Una de les principals diferències que es pot establir entre aquestes dues sèries és que, en el cas dels homes, els retratats són persones reals, amb nom i llinatges, i coneguts a la nostra societat, com el pintor Girbent, Joan Antoni Horrach, Pere A. Serra o Luis García, entre altres. Pel que fa a les dones, malgrat el nom de pila que dóna títol a cada un dels quadres, la seva imatge és més inconcreta, sense una identitat clara. Davant això es pot pensar que totes elles, més enllà de representar la dona que retraten, representen la dona com a gènere.

Un altre dels fets diferenciadors entre els homes i les dones d'Eduard Vich és l'erotisme i sensualitat que desprenen aquestes darreres. Totes i cadascuna de les dones apareixen despullades, únicament acompanyades per un altre dels elements recurrents de la pintura de Vich, els moixos. Pel pintor, que recrea els personatges a través d'un cromatisme intens en quadres en què no hi ha espais per al buit, el moix representa, segons el context, diferents característiques de l'ésser humà.

En relació a les dones, els moixos «són la personificació de l'home, que s'acosta a ella amb obscures intencions i vol aconseguir il·lícitament allò que d'altra manera no aconseguiria». D'altra banda, en el cas dels homes els animals són «o bé el contrapunt, com en el cas de Girbent, o bé un reflex de la seva personalitat, d'allò que per a mi representen», afirma Vich. Vich posa de manifest que, a través dels seus quadres, vol «reflectir un erotisme sa. En el fons som un romàntic i m'agradaria tornar a l'amor cortès, la galanteria i el romanticisme».