Miquel Ferrà i Martorell27/11/00 0:00
TW
0

Neix, tal dia com avui, a Motol, prop de Pinsk, Rússia, Chain Weizmann, en el si d'una família jueva.
En aquella Rússia tsarista el futur d'un hebreu amb aspiracions científiques era incert i perillós, de manera que ben jove es trasllada a Alemanya, a la Universitat de Friburg, on obtingué el seu doctorat. El 1904 ingressava en el claustre de professors de la Universitat de Manchester en qualitat de lector de bioquímica.

Adquirí la ciutadania britànica el 1910 i en començar la Primera Guerra Mundial col·laborà amb el govern per a la fabricació de nous explosius. Un dels problemes plantejats, aleshores, era com sintetitzar nitrats orgànics en quantitats importants.

Weizmann posà en pràctica el sistema que havia descobert el 1911 i que era la manera d'aconseguir una certa casta de bacteris que sintetitzaven el compost acetona en el decurs de la fermentació del gra. L'acetona proporcionava així la base essencial en la fabricació de la cordita, l'explosiu desitjat.

Vingué la pau i la fermentació descoberta per Weizmann serví en la producció d'alcohol butílic, aplicat en els objectes de laca. Però al mateix temps, el químic obria el camí, en això dels microorganismes a través d'una gran diversitat de síntesi, vers la investigació, passat un període generacional, de la penicil·lina i la vitamina B dotze, entre altres troballes.

Però Weizmann, que era un jueu de cor, va intervenir també en el camp de la política i fou un dels que dugueren endavant la Declaració Balfour el 1917, reclamant el restabliment d'una llar nacional jueva a Palestina.

El 1921 era elegit president de l'Organització Sionista Mundial.
Hagueren de passar molts anys i l'holocaust hitlerià abans que Weizmann i els seus camarades poguessin veure complit aquell somni. El 1948 era fundada la nació esperada: l'Estat d'Israel, amb Weizmann com a primer president, càrrec que ocupà fins la seva mort, el 9 de novembre del 1952 a Tel Aviv.

També, pel davant dels seus ulls, hagueren de passar les tragèdies bèl·liques en les dures confrontacions dels jueus sionistes contra els àrabs palestins, en particular, i els països àrabs, en general. Nascut i finat sota la lluna de novembre, Weizmann fou, però, un home compromès, absolutament vital, amb aquesta doble existència de prestigiós científic i carismàtic home de govern...

«Era un home majestuós, alt, garrit i de bell posat. Els jueus de tot el món "explica Golda Meir en la seva autobiografia" el consideraven i es referien a ell com el 'rei', i encara que no pertanyia a cap partit polític, sempre va estar profundament relacionat amb el moviment dels kibbutzin en particular i el moviment laborista en general, encara que es produïren inevitables friccions entre Weizmann, el gradualista, i Ben Gurion, l'activista. Les seves relacions anaren a pitjor durant la guerra, quan Ben Gurion considerà que el doctor Weizmann no estava pressionant prou per a la creació d'una Brigada Jueva i proposà al partit de demanar a Weizmann la dimissió del seu càrrec. No vàrem aprovar la proposta de Ben Gurion, naturalment...».