Neix, tal dia com avui, a Motol, prop de Pinsk, Rússia, Chain
Weizmann, en el si d'una família jueva.
En aquella Rússia tsarista el futur d'un hebreu amb aspiracions
científiques era incert i perillós, de manera que ben jove es
trasllada a Alemanya, a la Universitat de Friburg, on obtingué el
seu doctorat. El 1904 ingressava en el claustre de professors de la
Universitat de Manchester en qualitat de lector de bioquímica.
Adquirí la ciutadania britànica el 1910 i en començar la Primera
Guerra Mundial col·laborà amb el govern per a la fabricació de nous
explosius. Un dels problemes plantejats, aleshores, era com
sintetitzar nitrats orgànics en quantitats importants.
Weizmann posà en pràctica el sistema que havia descobert el 1911
i que era la manera d'aconseguir una certa casta de bacteris que
sintetitzaven el compost acetona en el decurs de la fermentació del
gra. L'acetona proporcionava així la base essencial en la
fabricació de la cordita, l'explosiu desitjat.
Vingué la pau i la fermentació descoberta per Weizmann serví en
la producció d'alcohol butílic, aplicat en els objectes de laca.
Però al mateix temps, el químic obria el camí, en això dels
microorganismes a través d'una gran diversitat de síntesi, vers la
investigació, passat un període generacional, de la penicil·lina i
la vitamina B dotze, entre altres troballes.
Però Weizmann, que era un jueu de cor, va intervenir també en el
camp de la política i fou un dels que dugueren endavant la
Declaració Balfour el 1917, reclamant el restabliment d'una llar
nacional jueva a Palestina.
El 1921 era elegit president de l'Organització Sionista
Mundial.
Hagueren de passar molts anys i l'holocaust hitlerià abans que
Weizmann i els seus camarades poguessin veure complit aquell somni.
El 1948 era fundada la nació esperada: l'Estat d'Israel, amb
Weizmann com a primer president, càrrec que ocupà fins la seva
mort, el 9 de novembre del 1952 a Tel Aviv.
També, pel davant dels seus ulls, hagueren de passar les
tragèdies bèl·liques en les dures confrontacions dels jueus
sionistes contra els àrabs palestins, en particular, i els països
àrabs, en general. Nascut i finat sota la lluna de novembre,
Weizmann fou, però, un home compromès, absolutament vital, amb
aquesta doble existència de prestigiós científic i carismàtic home
de govern...
«Era un home majestuós, alt, garrit i de bell posat. Els jueus
de tot el món "explica Golda Meir en la seva autobiografia" el
consideraven i es referien a ell com el 'rei', i encara que no
pertanyia a cap partit polític, sempre va estar profundament
relacionat amb el moviment dels kibbutzin en particular i el
moviment laborista en general, encara que es produïren inevitables
friccions entre Weizmann, el gradualista, i Ben Gurion,
l'activista. Les seves relacions anaren a pitjor durant la guerra,
quan Ben Gurion considerà que el doctor Weizmann no estava
pressionant prou per a la creació d'una Brigada Jueva i proposà al
partit de demanar a Weizmann la dimissió del seu càrrec. No vàrem
aprovar la proposta de Ben Gurion, naturalment...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.