Pàdua recupera la qualificació de capital de l'art potenciant les obres emblemàtiques de Giotto

Giotto i el seu temps és el títol de l'exposició que ahir s'obrí al públic a la ciutat esmentada i que té la peculiaritat que no es presenta en un sol recinte, sinó que es mou, repartits per tota la ciutat del nord-est d'Itàlia, perquè el visitant pugui percebre millor l'herènica de l'artista, a través de les seves obres i de les d'alguns dels que en seguiren l'exemple.

Nascut a Mugello el 1266, Giotto ja havia pintat els frescs de la basílica de Sant Francesc d'Assís i els mosaics de la Navicella a Sant Pere, al Vaticà, quan el 1303 arribà a Pàdua cridat pel poderós banquer Enrico degli Scrovegni, exponent de la puixança d'una ciutat rica i bella.

Scrovegni encarregà a Giotto la decoració de la capella que duia el nom de la família i en què, després de dos anys de feina, l'artista culminà la que en opinió de molts experts és la seva obra mestra, gràcies a la sèrie de 38 històries de la vida de Crist i la Verge, al costat de les representacions del vici i la virtut i escenes del Judici Final, tot això amb la tècnica del fresc. La intensitat dramàtica i l'expressió d'estats d'ànim són característiques d'aquesta obra de Giotto, que sempre fou respectat al posterior Renaixement per la profunda humanitat del seu art.

La capella degli Scrovegni obre la mostra que el visitant ha de completar amb els oratoris, palaus, basíliques i la catedral, a fi no només d'apreciar obres de Giotto (com el fresc del saló del Palazzo della Ragiona) sinó també les d'alguns dels seus deixebles.