Rivera, pintor de la revolució mexicana

Tal dia com avui mor a Ciutat de Mèxic Diego María Concepción Juan Nepomuceno Estanislao de la Rivera y Barrientos Acosta y Rodríguez (Guanajuato, 1886), més conegut com a Diego Rivera, el gran pintor de les escenes revolucionàries del seu país. Son pare, Diego Rivera, i sa mare, María del Pilar Barrientos, descobriren les seves qualitats artístiques quan era un nin petit i assistia a l'escola primària. El matricularen a les classes nocturnes de l'Acadèmia d'Arts Plàstiques de Sant Carles i en aquest temps Diego aconseguí el suport i admiració dels seus mestres. Als denou anys celebrà la primera exposició amb prou èxit per tal d'esser mereixedor d'una beca amb la qual podria seguir els seus estudis a Espanya, on arribà el 1907. Dos anys després viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra i llavors s'establí a París. Allà estant es deixà guanyar per les influències de les obres de Cézanne, Picasso i Rousseau i del 1912 al 1916 abraçà les noves idees cubistes. La revolució russa del 1917 el va inspirar molt i encara més la de Mèxic, que seguí, des de la distància, passa a passa. Recordem que la Revolució esclatà el 1910 capitanejada per Francisco Madero, un moviment popular que obligà el president Porfirio Díaz a sortir cap el desterrament. Tanmateix Madero es va veure desbordat per altres pronunciaments i moria assassinat el 1913. Ocuparen, llavors, la presidència Victoriano Huerta (1913-1914), Venustiano Carranza (1917-1920), Àlvaro Obregón (1920) i Plutarco Elías Calles (1924), els quals segueixen la constitució de Querétaro que orienta el país en el sentit revolucionari, amb intervenció de l'Estat en la producció i el reconeixement dels drets dels treballadors a organitzar-se i participar en la gestió de la producció, minvant, en tot aquell procés, les influències de l'Església. Tots aquests esdeveniments captaren fortament l'atenció del jove artista que el 1921 abandonava París i retornava, de manera definitiva, a Mèxic.