Rivera, pintor de la revolució mexicana

TW
0

Tal dia com avui mor a Ciutat de Mèxic Diego María Concepción Juan Nepomuceno Estanislao de la Rivera y Barrientos Acosta y Rodríguez (Guanajuato, 1886), més conegut com a Diego Rivera, el gran pintor de les escenes revolucionàries del seu país. Son pare, Diego Rivera, i sa mare, María del Pilar Barrientos, descobriren les seves qualitats artístiques quan era un nin petit i assistia a l'escola primària. El matricularen a les classes nocturnes de l'Acadèmia d'Arts Plàstiques de Sant Carles i en aquest temps Diego aconseguí el suport i admiració dels seus mestres. Als denou anys celebrà la primera exposició amb prou èxit per tal d'esser mereixedor d'una beca amb la qual podria seguir els seus estudis a Espanya, on arribà el 1907. Dos anys després viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra i llavors s'establí a París. Allà estant es deixà guanyar per les influències de les obres de Cézanne, Picasso i Rousseau i del 1912 al 1916 abraçà les noves idees cubistes. La revolució russa del 1917 el va inspirar molt i encara més la de Mèxic, que seguí, des de la distància, passa a passa. Recordem que la Revolució esclatà el 1910 capitanejada per Francisco Madero, un moviment popular que obligà el president Porfirio Díaz a sortir cap el desterrament. Tanmateix Madero es va veure desbordat per altres pronunciaments i moria assassinat el 1913. Ocuparen, llavors, la presidència Victoriano Huerta (1913-1914), Venustiano Carranza (1917-1920), Àlvaro Obregón (1920) i Plutarco Elías Calles (1924), els quals segueixen la constitució de Querétaro que orienta el país en el sentit revolucionari, amb intervenció de l'Estat en la producció i el reconeixement dels drets dels treballadors a organitzar-se i participar en la gestió de la producció, minvant, en tot aquell procés, les influències de l'Església. Tots aquests esdeveniments captaren fortament l'atenció del jove artista que el 1921 abandonava París i retornava, de manera definitiva, a Mèxic.

Ja a la capital de la República, pintà un dels murs de l'Escola Preparatòria Nacional, la sèrie de frescos per als patis del Ministeri d'Educació i una altra sèrie de murals per a l'Escola Nacional d'Agricultura a Chapingo. En aquestes manifestacions, Mèxic i la seva Revolució hi són presents en els seus nombrosos episodis i aspectes. Afiliat al partit comunista el 1922, viatjà l'octubre del 1927 a Moscou, quan s'hi celebrava el desè aniversari de la Revolució. El 1930 era expulsat, per diferències amb la direcció, del Partit Comunista Mexicà i viatjà aleshores als Estats Units on va presentar una mostra en el Palau de la Legió d'Honor de San Francisco, però fou la seva exposició retrospectiva, el 1931, en el Museu d'Art Modern de Nova York que el consagrà universalment.

Molt enamorat de la seva tercera esposa, Frida, hagué de patir amb ella un dolorós pas dels darrers anys. Ella, el 1950, era operada set vegades de la columna vertebral i tanmateix acabava en cadira de rodes. Suportà això quatre anys, vivint el matrimoni tots a quest temps a la seva casa de Coyoacán, però el 1954 es posà més greu i morí. El cop, per a Rivera, fou immems i només li sobrevisqué tres anys.