Herrera i el descobriment de les Salomó

Al llarg de dinou anys es dedicà en cos i ànima a tal tasca i fruit de la seva feina és l'acurada descripció de les illes i terra ferma de la mar Ocèana i, especialment, dels arxipèlags del Pacífic, explorats per navilis hispànics i del qual tan poc profit en saberen treure les nostres monarquies colonialistes. Així, per exemple, ens descriu les illes Salomó, un arxipèlag de la Melanèsia, abans alemany, avui anglès i australià...

«Les illes Salomó, que es troben a vuit-centes llegües del Perú i que reberen aquest nom a causa de les riqueses que se suposa que contenen, cauen a l'occident de les províncies de la terra esmentada, des d'on féu el descobriment d'elles Àlvaro de Mendaña, per ordre del llicenciat Lope García de Castro, el seu oncle, governador dels regnes peruans l'any 1567, sent el primer aveure tals illes, un xicot anomenat Trejo, que anava en la gàbia d'un navili. Estan des de set fins a dotze graus d'altura de l'altra part de l'Equinoccial, com mil i cinc-centes llegües de la ciutat dels Reis. Són moltes en quantitat i grandesa, i divuit les més assenyalades, algunes de tres-centes llegües de circumferència, i dues de dues-centes, i altres de cent i de cinquanta i d'aquí, cap a baix, sent moltes les que no s'han acabat de costejar, i diuen que podria ser continent amb la costa de Nova Guinea i altres terres per descobrir, a la part occidental de l'Estret; totes aquestes illes semblen habitables i temperades, fèrtils per mantenir-hi plantacions i ramats; s'hi troben algunes fruites, com les que es fan a Castella, i porcs i gallines; gran munió de naturals, de color obscur, com els indis; d'altres de blancs, rossos o negres relluents, de manera que és ben possible que es tracti de gents que s'han barrejat les unes amb les altres i totes havent d'acudir a les illes de les espècies. Les illes majors i més assenyalades són les de Santa Isabel, amb un port que diuen de l'Estrella, Sant Jordi o Borbi, al sud de Santa Isabel, Sant Marc o Sant Nicolau, al sud-est, i l'illa dels Arrecifes, tan grossa com aquesta, més al sud, i a l'oest, Sant Jeroni, i al sud-oest, Guadalcanal, la major de totes...».

Qui hagués pogut pensar, aleshores, que Guadalcanal, que prenia el seu nom de la vila homònima prop de Sevilla, es convertiria en el decurs de la Segona Guerra Mundial en la més famosa del Pacífic, quan allà foren derrotats els japonesos pels nord-americans en una llarga batalla el 1943.