Garci es mostrà encantat de parlar sobre la seva nova pel·lícula. | P. Bota.

TW
0

«Garci es creu o no es creu» explicà categòricament Ernesto Victoria, productor que cregué cegament en aquest projecte que du per títol You're the one. Un sentència que sembla que també té interioritzada l'Acadèmia de cinema espanyol que enguany ha tornat a nomenar la pel·lícula de José Luis Garci per competir per la preuada estàtua, l'oscar.

Un fet que després de sis nominacions encara sorprèn el cineasta, «a les coses bones un no s'acostuma mai» explicà ahir a Palma, ciutat a la qual arribà per rebre un homenatge amb fins benèfics que tingué lloc al vespre al cine Rialto. Una decisió que ell no s'atreveix a jutjar. «l'Acadèmia ho fa bé perquè sempre hi ha nominacions, cosa que no vol dir que les pel·lícules triades siguin les millors».

«Seria absurd que digués que hauria estat millor enviar a Hollywood una pel·lícula que no és la meva» esmentà, a part de destacar que la seva creació té «una narrativa que és molt americana. Senzilla i clara igual que els films que es feien a Hollywood als anys 50». Garci no amaga ni en les seves paraules ni en les seves pel·lícules la seva devoció per aquell cinema americà. Però, d'altra banda, no dubta ni un moment a dir que You're the one és «una pel·lícula d'alt risc», «feta en blanc i negre i que no explica res».

Una historia de entonces "diu el subtítol referint-se a la postguerra més immediata" és el resultat que el director ha aconseguit mirant enrere «com si tingués deu anys, amb una mirada neta, sense rancor perquè em sembla que no hi va haver més que perdedors. Tots van perdre», digué Garci qui també va fer explícita la seva intenció de «semblar-me cada cop més a Txèhov i parlar del passat amb aquell afecte». Un viatge en el temps que necessàriament no té colors. «No es podia rodar més que en blanc i negre perquè no hi havia color en les vides de llavors».