El so de les xeremies és més viu que mai

La sisena Trobada de Xeremiers congregà a sa Pobla més de 80 músics i fabricants d'instruments

Tomeu GarciesSa Pobla20/11/00 0:00

L'ancestral so de la xeremia continuarà sentint-se molt de temps encara que ja té un present ben viu i un futur assegurat. Així va quedar palès ahir en la sisena Trobada de Xeremiers que es dugué a terme a sa Pobla, organitzada per l'Associació Albopas i que va comptar amb l'assistència de més de 80 xeremiers de les Illes. De bon matí, mentre el mercat començava a registrar activitat, es començaren a sentir les notes de les xeremies, que anaren pujant d'intensitat així com anaven arribant els músics, fins al punt de convertir-se en una gran orquestra que sonava al ritme dels tamborins i dels flabiols.

Des de la plaça els xeremiers anaren a cercar fins a can Planes els gegants de Palma per portar-los fins al centre en una gran processó liderada pels músics més grans. Més al darrere s'hi mesclaven altres de més granats amb joves quasi debutants. I és que, com destacaren els assistents, l'afició de la xeremia ha crescut notablement fins al punt de desenvolupar-se importants i noves escoles en diferents indrets de l'Illa. La sonada més forta es produí al migdia, quan s'aplegaren tots els participants a la plaça damunt un escenari.

Juntament amb la trobada es dugué a terme la fira de fabricants d'instruments artesans, coneguts també com a «luthiers», que es muntà a la plaça. Enguany la participació va ser la més nombrosa de totes les edicions, amb una dotzena d'estands en què es podien trobar xeremies, flabiols, tamborins, gralles o ocarines. A més, els artesans destacaren per la gran qualitat de la seva feina.

Precisament el gran nombre de participants ve a confirmar la recuperació d'un ofici artesà que gairebé ja havia desaparegut a Mallorca i que ara torna a agafar força. A part de fabricants mallorquins, també n'hi assistiren altres de catalans de La Garrotxa, Reus o Vilanova. També hi hagué un representant de la xeremia gallega, Francisco Calvo Regueiro, vingut de la Corunya.