Una torre costanera (1570)

Els ràpids desembarcaments corsaris, amb la bandera de la creu o de la mitja lluna, segons el cas, devastaven un poblet de pescadors o una possessió aïllada.

El botí, en queviures, esclaus o joies, estava quasi sempre assegurat amb un mínim esforç bèl·lic. Així les coses, els municipis costaners es preocupaven de vigilar la mar de les seves cales i platges. Tal s'esdevenia en aquestes dates de l'any a Felanitx, quan «Lo Magnífic senyor Pere de Pax capità de la present vila, convocats los honrats Andreu Obrador batle, Antoni Prohens, Joan Tauler, Joan Mesquida, mossèn Sebastià Oliver notari, jurats i Bartomeu Artigues notari, i altres, anaren personalment en la marina de la present parròquia i allí constituïts miraren a on se poria fer la torre per la talaia, i mirats i vists tots los llocs, en una concordans determinaren que fos feta en la talaia que es diu dels moros en la Punta d'En Bordoy des d'on es descobreix més i es guarda lo port i lo portitxol i aquí mateix lo dit senyor Pax manà de part de sa Il·lustre Senyoria als dits jurats que dins deu dies començassen dita torre en dit lloc sots les penes a sa Il·lustre Senyoria...».

Però sembla que els doblers anaven escassos. Així, doncs, «el Consell envià dos jurats a ciutat a demanar al Virrei que donàs temps i comoditat per començar la torre i per veure si hauran ajuts de la Universitat per fer"la i per a pagar les guardes».

Tanmateix, un parell de setmanes després, responia la màxima autoritat de l'illa: «Per sa Il·lustre Senyoria és estat manat que donin un tall per fer un forn de calç per a bastir la torre de la talaia, lo qual forn s'ha de fer ara mateix i passades festes començar la torre; fou concedit i determinat per la major part dels consellers que sia remès als jurats de fer"lo forn de calç i llogar gent per fer feina i posar sobrestant i guardes per a seguritat dels homes i en quant lo tall que sia donat un tall complit i són de parer que no s'exigesqui dit tall sense que primer no haguen pagat tots los qui deuen i tenen ròssecs de la vila».

Així, entre erari públic i recaptació de morosos es bastia aquella obra de vigilància i defensa.
Però el mateix feien els turcs en els seus territoris riberencs i el gran escriptor Karl May, en la seva novel·la d'aventures La cristiana de la torre, feia la descripció d'una d'aquelles edificacions: «Caminant unes dues"centes passes pel llit d'un estret i tortuós torrentó que havia anat corcant les penyes, una encletxa mig coberta de matolls i arbusts, ningú no haguera sospitat que hi hagués una panoràmica esplanada un poc més enllà. Després de travessar aquella cortina vegetal i un petit congost, arribaren al lloc on s'aixecava la kulluk. Aquesta es componia d'un cub format per gruixudes muralles proveïdes de troneres, tot dominat per una torre rodona que coronaven uns merlets, en part destruïts...».