Tucídides, corresponsal de guerra (431 aC.)

La causa aparent del conflicte fou la dissortada intervenció d'Atenes en les divisions que existien entre Corint i Corcira, però, segons els cronistes més rigorosos, el motiu veritable de l'enfrontament bèl·lic no fou altre que l'oposició entre l'esperit jònic i el dòric, o l'odi dels lacedemonis vers els atenesos, odi explicat pels costums severs i aristocràtics dels primers comparats amb els costums cortesos i democràtics dels segons. També hauria pogut ser una causa afegida, el progrés realitzat per Atenes després de les guerres mèdiques, admirat a l'exterior i evidentment, envejat. Dividiríem la guerra del Peloponès en tres grans etapes, la que va dels 431 al 421, quan els bel·ligerants devasten recíprocament els seus territoris sense aconseguir cap èxit definitiu. Signada la pau de Nícies, que prometia una convivència sense lluites de mig segle, els dos països es pogueren refer. Però la pau era violada altre cop el 416 i durant tres anys més es combatrà en una segona etapa durant la qual són episodis ben sonats la desastrosa expedició a Sicília i la ruïna de l'armada i l'exèrcit d'Atenes al davant de Siracusa. Passam, finalment, a una tercera etapa que comença el 412: en aquest cas els atenesos foren vencedors a Mileto, Cízic i les Arginuses, però els espartans, ajudats pels perses, s'apoderaren de Lampsac, triomfaren a Egos Pótamos (405) i imposaren als ciutadans d'Atenes el govern reaccionari dels Trenta tirans. Aquest fou, efectivament, el nom donat als membres d'un Consell oligàrquic imposat pels vencedors, després de la conquesta d'Atenes per part de Lisandre. Aquests destacaren pel seu despotisme i foren, finalment, destituïts per Trasíbul. D'aquells tirans, els més odiats i recordats pel poble foren Crities i Teramenes.

Anem, però, al punt del tema que ens interessa. Aquella guerra va tenir, ja en aquell temps tan remot, el seu «corresponsal», una mena de periodista pretèrit que testimonià tot allò que s'esdevenia en el camp de batalla: fou Tucídides (460-396 a.C.), el més gran dels historiadors grecs, autor de la Història de la Guerra del Peloponès, obra de visió imparcial, destrament composada, relat ràpid i animat, que afegeix a la narrativa discursos i consideracions filosòfiques, sempre plenes de lògica. El relat bèl·lic comprèn els vint-i-cinc primers anys d'aquella guerra en la qual havia pres part personal l'autor.