Neix Auguste Rodin (1840)

Miquel Ferrà i Martorell12/11/00 0:00

Auguste Rodin neix a París, tal dia com avui, fill de Jean-Baptiste Rodin, inspector de policia, i de Marie Cheffer, pares també d'una nina anomenada Marie. Ja des de la infantesa comença a sentir-se atret per l'art i demostra extraordinàries aptituts de dibuixant. Estudia a l'Ecole Nationale Supérieure des Arts Décoratifs. Surt d'aquesta institució acadèmica decidit a esser escultor i prova de matricular-se en l'Escola de Belles Arts. El rebutgen tres vegades. El 1860 un gran drama, afegit a tals frustracions, és a punt d'acabar amb la seva vida d'artista. La seva germana, que aleshores és monja, es posa greument malalta i dos anys després mor a causa d'una peritonitis. Rodin vol abandonar la seva vocació, convençut que el món no val la pena, i es vol fer frare de l'orde dels pares del Santíssim Sagrament. Pierre-Julien Eymard, el superior del convent, no hi està d'acord. Li explica que la seva disposició és lluny de la d'esser un capellà i que li convé tornar, en benefici de tots, a la seva tasca escultòrica. Així ho fa i revestit de nou coratge, realitza part de la decoració del teatre dels Gobelins. És en aquests dies de feina il·lusionada quan coneix la que serà la seva esposa, Rose Beuret. Tanmateix, en néixer el seu fill August dubta que sigui seu i no el reconeix com a tal.

Així i tot, el matrimoni continuarà en una plena convivència i Rose servirà de model per a diferents obres, el mateix que l'infant.

Poc després treballa en l'ornamentació de la Borsa de Comerç de Brussel·les, ciutat on residirà prop de cinc anys. Llavors viatja a Itàlia, on admirarà profundament les obres de Miquel Àngel. Retornarà a París, s'instal·larà en un apartament molt senzill i hi treballarà sense descans. La seva dona li dóna suport, tant com a model com a companya que no fa cas de les privacions econòmiques que a cada punt els persegueixen. Però l'obra de Rodin començarà a esser coneguda i rebrà encàrrecs ben pagats. S'acaba la misèria i l'artista és convidat a participar en tertúlies d'intel·lectuals. En una d'aquestes, coneix Paul Claudel. Té aleshores quaranta anys i s'enamora de la germana del poeta, Camille, una al·lota de gran bellesa. Es converteix en la seva col·laboradora, deixeble i model. És, amb aquesta vida «renovada» que Rodin troba el seu veritable i inconfusible estil, tasca que corona el 1880 amb la seva porta monumental, anomenada «Porta de l'Infern», destinada a un museu d'arts decoratives que mai no va esser bastit. Afavorit per una salut de ferro, dotat d'un vitalisme invencible, realitza obres mestres, com el famós «pensador», entre d'altres, i també el grup escultòric de Calais, un homenatge monumental als burgesos locals. Si les escultures el destaquen com un dels grans especialistes universals del gènere, els dibuixos i aquarel·les també són considerats d'una qualitat absoluta. La mort li sobrevingué un dia de novembre, recordem que nasqué igualment un novembre, el 17 del 1917, víctima d'una pneumònia i tot per haver sortir a passejar, alguns dies abans, sota la pluja.