El periòdic nord-americà Baltimore Evening Sun s'interessa pel
professor universitari José Robles y Pazos, que sembla haver
desaparegut dins el conflicte bèl·lic espanyol. Es tracta d'un
intel·lectual famós, instructor de llengua castellana a la
Universitat Johns Hopkins i després professor associat de llengües
romàniques a la mateixa institució.
Nascut a Santiago de Compostel·la, passa bona part de la seva
jovenesa a Madrid i estudia Filosofia i Lletres a la Universitat
Central. Després de graduar-se i d'exercir dos anys en el Centre
d'Estudis Històrics, passa als Estats Units i aconsegueix els
càrrecs esmentats. Viu amb la seva família a un apartament de
l'Avinguda Guilford, a set cantonades dels edificis universitaris,
i cada estiu, en temps de vacances, procura anar amb la seva
família de viatge a Espanya, puix sent al llarg de cada curs una
forta nostàlgia per la seva terra natal. Això fa que l'estiu del
36, ell, la seva esposa Margarita Fernández, la seva filla de
tretze anys i el seu fill de setze, es traslladin un cop més,
aquesta vegada en avió, a la Península. Però el viatge es complica
amb l'esclat de la guerra civil. Espantat pel que passava, Robles
escriu una carta a les autoritats acadèmiques de la Johns Hopkins i
els diu que tenint permís per deixar Espanya, es reintegraria a la
seva tasca de professor a Baltimore el primer dia de classe, és a
dir, el 30 de setembre del 1936. Però mai no tornà als Estats
Units. Passaren mesos i mesos sense que a l'altra banda de
l'Atlàntic tinguessin noves d'ell. Seguint el fil cronològic, ara
se sap que fou cap de relacions amb la premsa estrangera des del
mes d'agost i el novembre el traslladaren a València, juntament amb
altres funcionaris de la República i allà el feren treballar com a
intèrpret de l'Ambaixada Russa. No se sap molt bé quin temps li
durà aquesta feina entre els soviètics però el gener del 37 era
detingut per una ordre enviada des de Madrid. Ningú del Ministeri
d'Estat o de l'Ambaixada Russa pogueren explicar les raons
d'aquesta detenció. Aleshores, el fill del professor, Francisco,
tramet una carta al doctor Lancaster en què demana doblers per a sa
mare, sa germana i ell mateix i explica que trobant-se son pare a
la presó des de fa prop d'un mes, ells passen grans dificultats
econòmiques. És enviat un xec de tres-cents dòlars a una oficina
del Departament d'Estat. El març del 37 el Baltimore Sun publica
que el professor Robles es troba incomunicat en una presó de
València acusat d'espionatge i el juny del mateix any ja corre la
veu que l'han executat. Tanmateix el govern diu que no en sap res,
les autoritats universitàries creuen que és una falsa notícia i
mentre la senyora Robles està malalta de forta depressió nerviosa,
el seu fill Francisco ha d'anar al front amb disset anys i la seva
filla Margarita, de catorze, treballa en el Ministeri de
Propaganda, en els Estats Units ja comencen a sospitar el pitjor. A
la fi, el març de 1939, l'oficina principal de premsa de Nova York
confirma la mort del doctor Robles. Expliquen que fou executat per
traïdor al Govern de la República espanyola el febrer del 1937 a
València. Així ho explicava Listor M. Oak, director de l'Oficina de
Premsa Espanyola: «José Robles va estar sota arrestament per haver
donat informació militar. Tanmateix, l'opinió general era que
Robles, per influència de massa quantitats de vi, parlava molt
lliure i amb total indiscreció en els cafès. El Govern legal va
sentir la necessitat de fer amb Robles un exemple per tal de frenar
l'hàbit de molts oficials i militars de discutir problemes
estratègics i polítics d'una forma oberta en els espais
públics...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.