Neix Alexander Kovalevski (1840)

Alexander Onufriyevich Kovalevski neix, tal dia com avui, a Dunaburg, actualment Daugavpils, Letònia, embriòleg rus, que com altres estudiants d'aquesta nacionalitat cursa els seus estudis superiors a Alemanya i concretament a les universitats de Heidelberg i Tubinga. Un cop doctorat, el nomenaren professor a la Universitat de Sant Petersburg. Deixeble de Haeckel, es declarà un decidit evolucionista i fou l'introductor de les teories de Darwin a Rússia. Durant la dècada del 1870 estudià amb gran eficàcia el desenvolupament embriològic, tot investigant les semblances a través de la gran diferència que divideix els grans grups animals. Si Remak havia descobert que els embrions vertebrats desenvolupen tres capes germinals i que cada una d'aquestes donava lloc a un grup específic d'òrgans, Kovalevski demostrà que aquestes capes germinals també apareixen en els invertebrats. Estudià els «anfioxos» (animals marins pisciformes que representen el primer escaló dels vertebrats i es troba a les platges sorrenques d'Europa) i els membranosos no vertebrats. El resultat de les investigacions fou que uns i altres tenien «notocorda», els segons, almanco, en el seu estat de larva, com és el cas d'algunes castes de cucs. Els vertebrats tenen monocorda en el seu estat d'embrió. Recordem que la notocorda o corda dorsal és la principal característica del grup dels cordats. Constitueix una vareta cartilaginosa, formada per un teixit peculiar, que forma el suport exclusiu del cos en les formes primitives, i existeix també, més o menys atrofiada en la columna vertebral dels vertebrats superiors, valgui la redundància. Kovalevsky confirmà l'existència d'una soca, els cordats, que en la seva gran majoria pertanyen als que tenen columna vertebral però hi tenen també cabuda nombroses espècies que manquen d'aquella. Amb tot això plegat, el savi ens venia a dir que les línies divisòries del regne animal no eren tan definitives com es pensava, que la vida estava més aviat orientada cap a una unitat bàsica, diferenciada en moltes divisions i subdivisions, a causa de canvis molt lents en èpoques indefinides. En altres paraules, volia dir que les espècies no són immutables ni es troben separades eternament. Tornam, doncs, a l'esperit de Darwin. Com deia aquell científic: «A partir de setembre del 1854, vaig consagrar tot el meu temps a posar en bon ordre les meves notes i a fer observacions i experiments sobre la transmutació de les espècies. Durant el viatge del Beagle em sentia profundament impressionat en descobrir a les planures pamperes grans animals fòssils recoberts d'una armadura semblant a la dels armadillos actuals (mamífers xenartres d'Amèrica, gènere Dasypus, que tenen el cos i el cap protegits per una cuirassa formada de plaques còrnies); després, per l'ordre que els animals d'espècies quasi semblants es reemplaçaven uns a altres a mesura que s'avançava cap al sud del continent americà i, finalment, pel caràcter sud-americà de la majoria de les espècies de les Illes Galàpagos i de manera especial per la forma com elles difereixen lleugerament, unes de les altres, a cada illa del grup...». Kovalevski moria a Sant Petersburg el 22 de novembre del 1901.