05/11/00 0:00
TW
0

És fundada la Federació Internacional de Futbol, que reglamenta les competències entre països. Aquest esport, en aquells dies, ja s'havia convertit en un dels més populars d'Europa i Amèrica. Aquesta extraordinària difusió, aquest arrelament en el poble, data de finals del segle XIX i començaments del XX. Però no es tracta en absolut d'una pràctica esportiva tan moderna o desconeguda pels homes d'altres èpoques. Ben al contrari, ja en temps antics, els grecs i els romans conegueren un joc que es realitzava impulsant una pilota amb els peus.

I en segles posteriors, a França o Itàlia se celebraven competicions similars. Però els pares del futbol, tal com avui l'entenem, foren els anglesos, els quals el separaren del seu germà, el rugbi, alhora engendrador de l'anomenat «futbol americà», li donaren nom, n'inventaren el primer reglament i el feren entrar als col·legis i universitats.

Tanmateix hi hagué a les illes Britàniques un futbol medieval que compta amb documents del segle X, edictes, en general, que prohibeixen de practicar-lo a causa de la seva violència, causant de moltes ferides i , fins i tot, morts. Anglaterra va difondre el futbol, un cop que aquest fou el seu esport més emprat, als altres països europeus.

Considerem que ja el 1923, aquesta institució, la Federació Internacional de Futbol, estava integrada per trenta-tres nacions.
Un poc després varen concórrer a tals competicions els països de l'Amèrica Llatina que rivalitzaren amb els millors d'Europa, i ja en aquells anys, Uruguai i Argentina.

No oblidem, per exemple, que en la VIII Olimpíada, celebrada a París el 1924, hi participaven vint-i-dos equips i que la victòria final correspongué a l'Uruguai, que en una final de sensació va vèncer Suïssa per tres a zero.

Llavors, a les Olimpíades d'Amsterdam del 1928 repetiria la gesta i el mateix en el campionat de Montevideo del 1930, jugat contra Argentina. Esport que ja antany era l'atracció de milions d'espectadors i que avui dia ha superat qualsevol previsió. Els equips de l'Estat espanyol fundats en els darrers anys del segle XIX o la primera dècada del XX, foren el Barcelona (1899), el Reial Madrid (1902), l'Atlètic de Bilbao (1898), Reial Societat (1909), Espanyol (1900), el Betis (1907), l'Atlètic de Madrid (1903), el Sevilla (1905, el Llevant (1909), el Gijón (1905), el Badajoz (19 05), el Recreatiu de Huelva (1889)...Esport, espectacle, passatemps, negoci? El futbol, avui en dia, és moltes coses. Potser massa coses. Arma propagandística de determinats governs, vàlvula d'escapament de pobles impotents i sotmesos, torneig apassionant...

Els qui hem practicat aquest esport el duim dins la sang. Això és ben cert. I una curiositat, per acabar. El president d'Euskadi en temps de la Segona República i de la Guerra Civil, Josep Antoni Aguirre, era un exfutbolista.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL.