És fundada l'orde del Toison d'Or (1429)

Miquel Ferrà i Martorell04/11/00 0:00

És fundada a Bruges, Bèlgica, per Felip el Bo, duc de Borgonya, l'orde del Toison d'Or. Aquest passà a la casa d'Àustria després de la mort de Carles el Temerari, i després a Espanya, amb Carles I. És el major dels ordes de cavalleria d'Espanya i Àustria. L'emblema és un collar d'or o ampla veta roja, que porta un anyell penjant. Aquest Felip el Bo era nét de Felip l'Atrevit, també duc de Borgonya, que es distingí, essent encara infant, a la batalla de Poitiers. Visqué el fundador de l'orde de 1396 a 1467. Borgonya, antiga província de França, capital Dijon, donà lloc a la casa ducal del mateix nom, fundada pel rei Robert el Pietós i restaurada per Joan el Bo i que comptà entre els titulars més famosos, els ducs Joan Sense Por i Carles el Temerari.

Quan Maria de Borgonya, filla d'aquest darrer, es casa amb l'arxiduc Maximilià d'Àustria, l'orde passa a tal nissaga. Felip l'Hermós, fill d'aquest matrimoni, nascut a Bruges el 1478 i mort a Burgos el 1506, es casà amb Joana d'Aragó, La Boja, filla dels Reis Catòlics. I per tant, el «Toison» ja formava part de la nostra història...

Entorn a tal orde i distinció hi ha nombroses anècdotes que ha registrat la literatura. Això em fa recordar, per exemple, aquella sèrie «Catherine», de Juliette Benzoni (1964), traduïda a 18 idiomes i que causà sensació a la TV francesa. Els personatges, situats en el temps de la Guerra dels Cent Anys, tenen el país de Borgonya, la ciutat de Dijon i els ducs com a teló de fons...

«El rostre d'Arnau es mostrà irat i es posà en tensió el seu cos en un esforç per tal d'incorporar-se, però tornà a caure sobre el llit amb una queixa. Per ell, respongué Xantrailles amb veu neutra: Us equivocau, Catherine. El vostre poder sobre el duc Felip es conserva íntegre. Efectivament, el gener d'enguany es casà amb l'infanta Isabel i se celebraren grans festes a Bruges per commemorar l'esdeveniment.

Però la major de les festes, Felip la consagrà a la creació d'un orde de cavalleria, fastuosament dotat, veritable monument d'orgull. Sabeu, Catherine, com es diu aquest orde?... S'anomena l'Orde del Toison d'Or. I per a ningú no és un secret l'origen d'aquest orde. Les gents de Bruges declaren unànimament que Felip no l'hauria elegida de no portar en el cor la pena per una amant d'incomparable cabellera. Això és un homenatge, Catherine, no us enganyeu i, pel fet de ser públic i insòlit, resulta més evident declaració d'amor. El vostre poder es manté intacte, i la confiscació dels vostres béns no significaria més que el despit d'un home frustrat i el secret desig que un dia torneu ...».

Novel·la històrica feminista dels anys 60. Herois i heroïnes. Intrigues i revenges. Llegendes i aventures...