Sa Nostra viatja del naturalisme a l'abstracció amb Sutherland

Aquesta és la primera exposició que recupera l'obra del pintor britànic en tot el territori estatal

El dibuix resumeix part de la concepció de l'art de Sutherland.

Iolanda PericàsPalma03/11/00 0:00

La pintura de Graham Sutherland (1903-1980) arriba per primer cop a la nostra Illa de la mà del Centre de Cultura de Sa Nostra i Pier Paolo Ruggerini, col·leccionista que aporta la totalitat dels quadres i dibuixos per a aquesta Visió retrospectiva de qui és considerat, amb Francis Bacon i Henry Moore, un dels artistes britànics més destacats de mitjans del segle XX.

De formació clàssica adquirida a principis d'aquest segle, Graham Sutherland és un pintor que centra la seva atenció en el paisatge i que, adscrit habitualment al moviment naturalista, se'n desmarcà amb diferències que no permeten, tanmateix, qualificar-lo de rupturista. La seva línia naturalista es transformà quan el pintor conegué el Guernica i Picasso, el 1947.

És la data que marcarà l'abans i el després a l'obra de Sutherland. A partir de llavors, tot i seguir centrat en els elements naturals, deixarà d'atendre el conjunt del paisatge per fixar-se en els elements aïllats, a partir dels quals neixen en ell les sensacions que transmet a l'obra. Tot això s'evidencia en les darreres sèries de pintures, acompanyades a la mostra dels dibuixos previs, a través de les quals s'aprecia el procés d'evolució.

Mancada de profunditat espacial, la pintura de Sutherland té com a element recurrent la metamorfosi dels diferents components que configuren un determinat espai. Un altre tret distintiu és la multiplicitat de lectures que ofereixen les seves obres.

Ruggerini resumeix l'obra de Sutherland en «una visió de l'esperit vital que ho engloba tot, començant per la terra i acabant en l'home».
L'exposició, que s'inaugura avui, pretén fer un recorregut per l'obra de Sutherland començant per la més tardana, en què predominen els elements naturals amb certa tendència a l'abstracció, una etapa més abstracta en què destaquen la sèrie Standing forms i finalment una de les seves etapes més reconegudes, els War pictures (pintures de guerra), de la II Guerra Mundial.