Alexandre Dumas (Villiers Cotterets, 1803-París 1870), fill del
general francès del mateix nom i llinatge, nascut a Santo Domingo
el 1762 i mort a París el 1806, heretà de son pare el gust i el
sentit de l'aventura. Novel·lista dotat de viva imaginació, de
fecunditat inexahurible, d'una extraordinària facilitat per
fabular, fou un dels autors més populars de la seva època.
Les seves obres principals, la base de les quals és la història
de França molt lliurement interpretada. Visità Espanya i d'aquell
viatge en va fer Azorín un article evocatiu: «Alexandre Dumas passà
per Espanya fent alegre tertúlia i provocant els parroquians dels
hostals i tavernes del camí amb nombroses entremaliadures.
Embriagat per l'aire subtil del nostre país i l'esplendidesa dels
nostres paisatges.
Vingué acompanyat del seu fill Alexandre (París, 1824-1895),
nascut a París, que començà escrivint novel·les i acabà per
dedicar-se exclusivament al teatre, en què féu representar obres
destrament construïdes que tenen una finalitat moralitzadora, com
La Dama de les Camèlies, entre d'altres) i de tres o quatre
amics.
A les províncies basques Dumas s'entusiasmà amb els poblets i
caserius penjats en el cim d'una muntanya; els camins són plans,
comfortables, panoràmics; el camp, verd, i una munió d'infants riu,
crida i fa gestos en el carrer... A Vitòria, Dumas tasta, per
primera vegada, el bullit, que li serveixen dues madones amb aires
de dames d'honor... A Madrid, li passen coses de tota mena. Cerca
hostatge a casa d'un compatriota anomenat Monnier, llibreter de
professió».
En observar la gent de la capital d'Espanya, escriu que no li
semblen persones d'un poble diferent a França sinó, fins i tot,
d'un altre segle... «Aquestes dones belles sota els seus draps,
aquests homes dignes sota les seves robes ordinàries i barates,
aquests infants embolicats ja en pelleringos caiguts de les capes
paternes...».
Dumas visita l'Escorial, els llocs cervantins de la Manxa
(Quesada, Puerto-Lápice...) i llavors va a Granada, on endemés
d'admirar l'Alhambra, els palaus, els monuments històrics,
s'interessa amb la seva vivor habitual per altres «monuments» de
carn i os...
«Dumas i els seus compatriotes van les nits al teatre per veure
ballar una bonica dansadora anomenada Calendaria Melindes. Després,
a la sortida del teatre, es passetgen lentament pels carrers, tot
fruint de les incomparables nits granadines: nits silencioses,
estelades i transparents. Quelcom diàfan, com òpal volatilitzat,
que flota dins l'aire i acarona dolçament tot el que existeix, tot
el que alena, amb el seu alè vaporós i vellutat...».
A Granada, Dumas i els seus companys, s'allotjaren a casa del
senyor Pepino, en el carrer del Silenci, i s'ho passaren molt bé,
sempre obsequiats pertot arreu. Records que Dumas posà sobre el
paper, amb sentiments particularistes, és clar, però que són una
autèntica radiografia dels sectors d'una societat retardada en
comparació a altres països europeus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.