Marcel Prévost, novel·lista i autor dramàtic francès
(1862"1941), va saber estudiar, ben de prop, la psicologia de la
dona. Les seves obres, molt llegides pel públic femení, no han
passat de moda, encara que ell no pogué sobreviure a la Segona
Guerra Mundial.
Potser la més coneguda de les seves obres és Lettres à
Françoise, en què el gènere epistolar adquireix altíssima qualitat
i creixent interès. La carta titulada Le culte des morts és la que
un oncle escriu a la seva neboda la vespra del dia dels morts per
tal de recordar"li el que ella deu als seus avantpassats i els
motius pels quals s'ha de sentir obligada a honorar"los. Escriu:
«El dia dels morts és un dia de vacances; però són vacances greus,
consagrades al culte dels difunts. Per tu, estimada Francesca, el
tradicional peregrinatge als cementiris no és només un pietós
passeig. Hi ha, dins la gran ciutat sepulcral del Père"Lachaise, un
raconet de terra que és teu, on estan reunits els darrers
desapareguts de la teva família, la padrina materna, el seu marit,
i, finalment, ton pare, mort fa vuit anys. Quan hi vagis demà a
posar ramells de crisantems sobre la pedra unida sota la qual
dormen els teus parents, evoca amb totes les forces del teu jove
esperit la memòria de ton pare. Recorda el que va esser la seva
vida... i després, el capvespre, amb ta mare, consulta i comenta
els papers de la família...».
Marcel Prévost sap, en aquests textos, treure tota la «tristor
festiva», o encara millor, «commemorativa», que amara el cementiri.
El «Père"Lachaise», al N"E de París, és comparat a una ciutat, les
avingudes de la qual són els carrers i les tombes, els edificis i
monuments. Explica quina és «l'economia intel·lectual de la seva
vida. Els cossos dels treballadors, avantpassats de Francesca, que
foren més emprats que els seus esperits, amb les facultats de
servei sempre a punt. Però en els papers, en els documents mig
oblidats, sí que hi és aquest esperit...
«Jo et parlava l'altre dia de la importància que suposa, per a
una petita francesa, conèixer el llegat històric que tramet a cada
generació el passat de França, això li importa no menys que
conèixer el passat proper de sa pròpia família, la que li trameten
immediatament els éssers humans, la sang dels quals corre per les
seves venes...».
Em costa de vegades creure que bona part del nostre jovent se'n
fot i se'n refot de qui foren els seus avantpassats i mostren gran
menyspreu, o el que és pitjor, gran indiferència, en pegar una
ullada al darrere d'ells...
«Voldria confiar, nina estimada, que els records familiars
evocats en aquesta carta t'acompanyaran demà, en el peregrinatge a
la tomba dels teus morts... Els teus morts! Molt pocs, és clar, que
n'hi ha molts d'altres, dels teus avantpassats, que reposen en
altres llocs, en altres racons de la terra de França, que no són la
pedra sobre la qual t'has d'agenollar, i aquelles vides que ja se
n'anaren han contribuït a la que és la teva vida. Es tracta de
doblar la nostra força individual i mantenir"la en contacte
permanent amb el passat nacional per una banda i aquesta branca de
la raça anomenada família, per una altra».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.